John Stevens Henslow
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1796 Rochester (Anglaterra) |
| Mort | 16 maig 1861 (65 anys) Hitcham (Anglaterra) (en)  |
| Residència | Anglaterra |
| Nacionalitat | Anglesa |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | St John's College, Cambridge |
| Es coneix per | Mentor de Charles Darwin |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geologia |
| Ocupació | Geologia, Botànica |
| Ocupador | Universitat de Cambridge |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Hensl. |
| Família | |
| Cònjuge | Harriet Jenyns |
| Fills | Frances Hooker, Leonard Ramsay Henslow, Anne Henslow Barnard, George Henslow |
| Pares | John Prentis Henslow i Francis Stevens |
| Parents | Joseph Dalton Hooker, gendre John Henslow, avi |
 | |
John Stevens Henslow (1796 – 1861) va ser un clergue, botànic i geòleg anglès. És principalment recordat com amic i mentor del seu alumne Charles Darwin.
Henslow era fill de John Prentis Henslow i net de Sir John Henslow.[1]
Henslow es va graduar a 16th wrangler el 1818,[2] el mateix any en el qual Adam Sedgwick va esdevenir Professor Woodwardianà de Geologia.[1] al qual va acompanyar el 1819 en una expecidió geològica a l'illa de Wight. També estudià química sota James Cumming i mineralogia sota Edward Daniel Clarke.
A la mort de Clarke, el 1822, va ser nomenat professor de mineralogia a la Universitat de Cambridge. La botànica, però, va capturar la seva atenció i el 1829 va esdevenir professor de botànica. Va mantenir correspondència amb John James Audubon.[1]
Des de 1821 Henslow va organitzar un herbari de la flora britànica incloent aportacions de William Jackson Hooker i de John Hutton Balfour
L'estiu de 1831 oferiren a Henslow un lloc com a naturalista en el viatge del Beagle, però va preferir que hi anés el jove Charles Darwin.
Obres
[modifica]- Henslow, John Stevens, and Skepper, E. (1866). Flora of Suffolk
- Henslow, John Stevens. (1856). A Dictionary of Botanical Terms. Groombridge (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00131-1)
- Henslow, John Stevens. (1846). The Teaching of Science in Cambridge. Metcalfe and Palmer (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00200-4)
- Henslow, John Stevens. (1835). The Principles of Descriptive and Physiological Botany. Longman, Rees, Orme, Brown & Green (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00186-1)
- Henslow, John Stevens. (1823). A Syllabus of a Course of Lectures on Mineralogy. Deighton (reissued by Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00201-1)
- Henslow, John Stevens. (1829; 2nd ed. 1835). A Catalogue of British Plants.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Leonard Jenyns 1862. Memoir of the Rev. John Stevens Henslow. John Van Voorst, London.
- Spencer-Thomas, Owen. «John Stevens Henslow 1796–1861». Diocese of Ely. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2010. [Consulta: 5 novembre 2010]. («alternative site». Arxivat de l'original el 2016-03-11. [Consulta: 15 setembre 2015].)
- S.M. Walters and E.A. Stow (2001) Darwin's mentor: John Stevens Henslow. Cambridge University Press. ISBN 0-521-59146-5
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Bibliografia
[modifica]
- Nora Barlow (ed). 1967. Darwin and Henslow: The Growth of an Idea. Letters, 1831–1860. Murray, London.
- S.J. Plunkett 2002. Ipswich Museum Moralities in the 1840s and 1850s, in C. Harper-Bill (ed) East Anglia's History: studies in honour of Norman Scarfe Boydell, Woodbridge 2002, 309-332.
- Image source: Portraits of the Honorary Members of the Ipswich Museum (Portfolio of 60 lithographs by T.H. Maguire) George Ransome, Ipswich, 1846–1852.