Jonah Lomu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jonah Lomu
Jonah Lomu (cropped).jpg
Informació personal
Nom complet Jonah Tali Lomu
Data de naixement 12 de maig de 1975
Lloc de naixement Pukekohe, Auckland (Nova Zelanda)
Data de mort    18 de novembre de 2015(2015-11-18) (als 40 anys)
Lloc de mort    Auckland (Nova Zelanda)
Alçada 1,96 m (6 ft 5 in)
Pes 119 kg (262 lb; 18,7 st)
Equip
Posició Ala esquerra
Equips juvenils
1989-1994 Counties Manuaku
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1996–98
1999
2000-2001
2000-2003
2000-2003
2005–2006
2006
2009-2010
Blues
Chiefs
Wainuiomata RFC
Hurricanes
Wellington
Cardiff Blues
North Harbour
Marseille
22 (65)
08 (10)
02 0(0)
29 (55)
21 (65)
10 0(5)
03 0(0)
03 0(0)
Selecció nacional
1994–2002 Nova Zelanda 63 (185)

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Jonah Tali Lomu (Auckland, 12 de maig de 1975 - Auckland, 18 de novembre de 2015) va ser un jugador de rugbi neozelandès d'ascendència tongalesa que jugà 63 cops amb els «All Blacks» - sobrenom de la selecció de rugbi XV de Nova Zelanda - des del seu debut l'any 1994. Va ser la primera superestrella de l'era del rugbi professional. Lomu tornà a practicar l'esport després de rebre un trasplantament de ronyó l'any 2004.

Gènesi d'un gegant[modifica | modifica el codi]

El físic de Lomu era l'ideal pel rugbi, ja que era gran, fort i ràpid, qualitats que ell va accentuar amb la seva tècnica, agressivitat i presència intimidatòria al camp. Amb 1.96 metres d'alçada i 120 kilograms de pes era tan fort com la majoria dels davanters, però malgrat les seves dimensions posseïa una potència extraordinària, sent capaç de córrer els 100 metres en 10.8 segons.

Zenit[modifica | modifica el codi]

Tal com ja ho va ser John Kirwan, el seu predecessor als «All Blacks» en la mateixa posició, Lomu va ser un fora de sèrie des de ben jove. A l'edat de 19 anys i 45 dies, Jonah Lomu es va convertir en el jugador més jove de la història en disputar un partit amb el combinat neozelandès. En el seu debut contra el combinat de França, el 1994, la seva actuació només va rebre el qualificatiu d'acceptable, però el millor estava encara per venir.

Copa del Món de 1995[modifica | modifica el codi]

Jonah va deixar les audiències televisives bocabadades quan va anotar 7 assajos en 5 partits, d'especial ressonància mediàtica els 4 contra el combinat d'Anglaterra a les semifinals.

L'estil d'atac de Lomu era pura potència. Com si es tractés d'una força de la natura, tenia tendència a córrer sense ziga-zagues, tot dret, mirant d'envestir als defenses contraris. Al pic de la seva carrera sovint va arribar a envestir fins a 5 "agosarats" rivals en el seu camí fins a la línia d'assaig.

Els «All Blacks» van jugar una final èpica contra els «Springboks», el combinat de Sud-àfrica, tot i que Lomu no va aconseguir cap assaig.

Copa del Món de 1999[modifica | modifica el codi]

Va anotar 8 assajos. Va tornar a jugar un dels seus millors partits contra el combinat d'Anglaterra, havent anotat 8 assajos contra aquest equip en el total de la seva carrera, més que cap altre All Black.
Lomu també ostenta el rècord de 20 assajos en copes del món. Contràriament, mai va aconseguir cap assaig contra Sud-àfrica.

Problemes de salut[modifica | modifica el codi]

A finals de 1996 Lomu va ser diagnosticat de síndrome nefròtica, una greu i rara malaltia del ronyó. Malgrat tot, va continuar jugant alhora que era tractat.

Al maig de 2003, va haver de ser sotmès a diàlisi tres cop per setmana a causa del deteriorament de la seva funció renal, i se li va anunciar que en breu s'hauria de sotmetre a un trasplantament de ronyó si no volia acabar en una cadira de rodes.

El 28 de juliol de 2004 va sotmetre's a l'operació a Auckland. El ronyó va ser donat per Grant Kereama, un presentador de ràdio de Wellington. Lomu de seguida va anunciar la seva intenció d'entrenar-se de nou, i va reaparèixer al juny de 2005.

Va morir el 18 de novembre de 2015 després d'una recaiguda sobtada.

El retorn[modifica | modifica el codi]

Amb el desig de tornar a jugar amb els «All Blacks» a la copa del món de 2007, va començar a entrenar. Abans de retornar al rugbi professional, però, va necessitar un dictamen especial de l'Agència Mundial contra el Dopatge, ja que un dels fàrmacs que prenia per evitar el rebuig del ronyó aliè estava - i està - en la llista de substàncies prohibides de la WADA.[1]

La seva reaparició en un partit oficial després del trasplantament va ser el 10 de desembre de 2005, a la Copa Heineken, jugada a Cardiff. Va sortir al 15 inicial i va jugar 60 minuts, tot i que no va anotar.

Existeixen precedents d'atletes professionals que retornen a la competició després d'un trasplantament de ronyó, en concret dos jugadors de l'NBA: Sean Elliott i Alonzo Mourning. Tanmateix, cal recalcar l'esforç de Lomu, ja que l'impacte físic del rugbi és força superior al del bàsquet.

Fora del camp[modifica | modifica el codi]

El 1995 Lomu va guanyar el premi de la BBC Personalitat esportiva de l'any (Ultramar).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lomu targets sevens comeback» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 d'octubre de 2005.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jonah Lomu. Jonah Lomu Autobiography. Headline Book Pub Ltd, 2004. ISBN 0755312635. 
  • Phil Shirley. Blood & Thunder The unofficial biography of Jonah Lomu. Harper Collins Publishers London. ISBN 0002740281. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonah Lomu Modifica l'enllaç a Wikidata