Jordi de Manuel i Barrabín
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1962 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, professor d'universitat |
 | |
Jordi de Manuel i Barrabín (Barcelona, 16 d'abril de 1962) és un professor i escriptor català. Compagina la literatura amb la docència i la recerca.[1]
Doctor en Biologia, imparteix aquesta matèria en l'ensenyament secundari. Ha participat a projectes pedagògics que han guanyat premis com Barcanova (1992), Eudald Maideu (1995), Fundació Enciclopèdia Catalana (1997) i Abacus (2007).[1]
Ha publicat diversos contes i relats, així com novel·les de narrativa infantil i juvenil, però també per a adults.[1][2] És un dels autors més destacats de la seva generació amb obres de gènere divers i combinacions d'elements policíacs, de ciència-ficció, costumisme, entre d'altres.[1]
Obra publicada[modifica]
Contes i novel·les infantils i juvenils[1][2]
- El pes de la por. (amb Sílvia Vega) Alfaguara, 1998
- El somni de la nena bruna. Premi Ciutat d'Eivissa, Res Publica, 2000
- De tots colors. Alfaguara, 2001
- Set de llops. La Galera, 2003
- El beuratge. Alfaguara, 2003
- Els ulls d'Abdelslam. La Galera, 2001 (també traduït al castellà)
- Un niu de formigues. Animallibres, 2008
- El món fosc. Talps. Santillana/Jollibre, 2018
- Els crims de la taula periòdica. L'Hospitalet de Llobregat: Santillana Juvenil, 2019. Coautor amb Xavier Duran.
Novel·la i narrativa breu per a adults[1][2]
- Tres somnis blaus. Columna; premi Valldaura, 2000
- Disseccions. Proa; premi El lector de l'Odissea, 2001
- Cels taronges. Columna; premi Ciutat de Mollerussa, 2001
- Cabells de propra. Columna; premi Pere Calders de Literatura Catalana, 2002[3]
- L'olor de la pluja. La Magrana, 2006
- Calcs. Mataró. Ajuntament de Mataró, 2005
- El cant de les dunes. Pagès editors, 2006
- El raptor de gnoms. La Magrana, 2007
- Mans lliures. Edicions 62, 2009
- Orsai, Editorial Meteora, 2012
- La mort del corredor de fons. Edicions 62, 2012.
- La decisió de Manperel. Columna, 2013. Premi Pin i Soler de narrativa, 2013.[4]
- Científics lletraferits (amb Salvador Macip), Ed. Mètode, 2013.
- 100 situacions extraordinàries a l'aula. Ed. Cossetània, 2014.
- Foc verd. Ed. Alrevés. 2016
- Mans negres. Pagès Editors. 2017
- La barrera. Barcelona: Alrevés, 2019.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Jordi de Manuel i Barrabín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Jordi de Manuel Barrabín». Grup62. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Jordi de Manuel Barrabín s'endú el Premi Pere Calders de prosa». Vilaweb, 16-10-2002.
- ↑ Villalonga, Anna Maria «Jordi de Manuel i el futur: la justa transgressió». Ítaca. Revista de Filologia, núm. 5, 2014, pàg. 19-46. ISSN: 2172-5500 [Consulta: 20 febrer 2015].