Jordi de Villalonga i Fortuny
.jpg)  | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1664 Palma (Mallorca) | ||||||||||
| Mort | 1740 (75/76 anys) Palma, Cal Comte de la Cova | ||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Virrei de Nova Granada | |||||||||||
| 13 de juny de 1718 – 17 de maig de 1724 | |||||||||||
| Designació de | Felip V d'Espanya | ||||||||||
| Comte de la Cova | |||||||||||
| Manuela de Villalonga i de Velasco → | |||||||||||
 Cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem | |||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Noble, militar i Virrei | ||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Rang militar | tinent general | ||||||||||
Premis
| |||||||||||
| |||||||||||
Jordi de Villalonga i Fortuny (1664 – Mallorca 1740)[1] fou un noble mallorquí, cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i comte de la Cova. Assolí el grau de tinent general de l'Exèrcit Real espanyol i després fou nomenat el 27 de novembre de 1719, virrei de Nova Granada, succeint al governador interí Antonio Ignacio de la Pedrosa i Guerrero. El seu càrrec destacar per la seva preocupació pels indígenes i per l'activació de la construcció de les murades de Cartagena de Indias.
Biografia[modifica]
Era germà de Francesc de Villalonga i Fortuny,[a] titulat I comte de la Cova; Jordi fou el II comte de la Cova i cavaller de l'Ordre de Sant Joan (1687), a més de Tinent general dels Reals Exèrcits, conseller en el Real i Suprem Consell de Guerra, procurador real del Regne de Mallorca,[1] general de les armes del port i presidi del Callao en el Perú, d'on va passar a virrei governador i capità general del Nou Regne de Granada i president de la Real Audiència de Bogotà. Es va casar amb la seva neboda, Catalina Maria de Villalonga i de Velasco.
El 15 de desembre de 1718, mentre s'exercia com a cap de l'exèrcit en el Perú, va rebre la notícia que havia estat nomenat primer virrei del recentment creat Virregnat de Nova Granada. La nova colònia incloïa les actuals Veneçuela, Colòmbia, Panamà i Equador. Fins al 27 de maig de 1717, aquest territori havia format part del Virregnat del Perú.
Villalonga va fer un llarg viatge per terra per assumir el seu nou càrrec, parant en el camí a Quito i Popayán. El 17 de desembre de 1718, va causar una gran impressió en els habitants de Santa Fe de Bogotà per la gran pompa de la seva entrada formal a la capital. El seu estil de vida des de llavors seguiria contrastant profundament amb la pobresa de la majoria dels habitants de la ciutat.
El virrei tenia ordres específiques per acabar amb el desordre i la corrupció rampants entre els funcionaris reals de la colònia. En 1722, va formular càrrecs contra el comptable Domingo de Mena. No obstant això, la seva administració va ser conegut per la seva arbitrarietat i corrupció. Les instruccions de Villalonga també especificaven que havia de prevenir el desenvolupament de les indústries del vi i tèxtil en la colònia, amb la finalitat de protegir la indústria espanyola de la competència. El novembre de 1720, forces espanyoles van atacar l'assentament neerlandès de Tucacas, en la costa de l'actual Veneçuela, que era un focus de contraban. Va ser en gran part destruït pels espanyols, inclosa una sinagoga que allí hi havia.
En 1721, seguint ordres del gabinet a Madrid, Villalonga va expulsar tots els estrangers, tant residents com visitants temporals, sense excloure als homes casats amb dones oriündes en la colònia. Va prendre el control directe de la tresoreria, va millorar el registre civil i va ajudar a la fundació del col·legi de jesuïtes a la ciutat de Santa Fe de Antioquia.
Villalonga va enviar reiterades recomanacions a la Corona per suprimir el virregnat i restablir l'antiga dependència del Perú, en honor de l'economia. Sostenia que la colònia era massa pobra per mantenir un govern virregnal, havent-hi pocs espanyols i molts amerindis al territori. El setembre de 1723, després de tres anys d'administració, el rei Felip V d'Espanya va ordenar finalment suprimir-ho. La reunificació es va fer efectiva l'11 de maig de 1724 i Villalonga va deixar Bogotà el 31 de maig d'aquest mateix any. Les dues colònies es van mantenir unides fins a 1740, quan es va tornar a crear el Virregnat de Nova Granada, aquesta vegada permanentment.
Altres polítiques[modifica]
Villalonga va realitzar amplis informes sobre l'estat del regne, es va preocupar pel tracte i la justícia administrada als indígenes, va reglamentar el relatiu al registre aixecat per parròquies i cabildos. Va establir el primer correu entre Santa Fe i Quito, el qual tenia freqüència mensual i va activar la construcció de les muralles per a la defensa de Cartagena de Indias.
Mort[modifica]
Va morir el 1740 al seu casal familiar, dit Cal Comte de la Cova, a Palma. La seva neboda Manuela de Villalonga i de Velasco va heretar les seves propietats i el títol.[4] És fill il·lustre de Palma.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vilallonga i Fortuny, Jordi de». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 18. Palma: Promomallorca, p. 176. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Jordi de Villalonga i Fortuny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bibiloni, Gabriel. Els carrers de Palma, 2012.
- ↑ Alfonso Vidal i de Barnola, Luís «Títols nobiliaris de Mallorca». Paratge, 7, 1996, pàg. 39-42 [Consulta: 16 desembre 2021].
Notes[modifica]
- ↑ La Gran Enciclopèdia Catalana el confon amb el seu nebot Jordi de Villalonga i Velasco,[2] fill del seu germà Francesc. Però Jordi de Villalonga i Velasco va morir de molt jove, i no va tenir temps de ser Virrei ni de rebre el títol de comte de la Cova, atès que va morir abans que el seu pare Francesc.[3]
Enllaços externs[modifica]
- Portal Palma - Cal Comte de la Cova Arxivat 2017-03-04 a Wayback Machine.