Jorge Camacho

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJorge Camacho
2007-11-24 camacho.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 18 de novembre de 1966 (51 anys)
Zafra
Activitat professional
Ocupació Escriptor, traductor, esperantista i professor
Gènere Poesia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jorge Camacho Cordón (Zafra, 1966) és un traductor i escriptor en esperanto i en castellà.[1]

Camacho va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1980. Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto des de 1992 fins al 2001. De 1995 a 1999 va treballar a Brussel·les com a intèrpret per a la Unió Europea des de l'anglès i el finès al castellà. Amb posterioritat, també ha interpretat per a la Unió Europea des de la llengua portuguesa.[1] També ha estat professor d'interpretació a la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 2009 treballa a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Com a part del seu activisme social, Camacho és membre de Tlaxcala, la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística.[2]

El 15 d'agost de 2001 va anunciar que deixava l'Acadèmia, pel seu desencís amb el moviment esperantista. Tot i això, segueix actiu especialment en el camp literari, on s'ha convertit en un dels principals autors contemporanis.[1] El juliol de 2013 al congrés mundial d'esperanto de Reykjavik va rebre el diploma d'excel·lència en l'activitat artística per l'Associació Mundial d'Esperanto en reconeixement a les seves contribucions a la literatura original en esperanto.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Camacho va començar a tenir notorietat gràcies als seus poemes i relats curts que va publicar a finals de la dècada dels 1980. Així, va rebre diversos premis als Belartaj Konkursoj de UEA. El 1992 va guanyar el Premi Grabowski, un premi per a joves autors que escriuen en esperanto i que honora la memòria d'Antoni Grabowski.[1] Des de principis dels anys 1990 és considerat com un dels principals membres de la Ibera Skolo ("Escola Ibèrica") d'escriptors en esperanto, juntament amb altres autors de la península Ibèrica, com Miguel Fernández o Liven Dek.[4]

Camacho ha contribuït al diccionari Hejma vortaro (1999) i al Gran Diccionario Español-Esperanto (2003).

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Ibere libere (amb Miguel Fernández, Gonçalo Neves i Liven Dek, pseudònim de Miguel Gutiérrez, 1993)
  • Celakantoj (2004)
  • Saturno (2004)
  • Eklipsas (2007)
  • Koploj kaj filandroj (2009)
  • La silika hakilo (2011)
  • En la profundo (2013)
  • Strangaj spikoj (2016)
  • Palestino strangolata (2016)
  • Brulvunde (2017)

Contes i relats curts[modifica | modifica el codi]

  • Sur la linio (1991)
  • La Majstro kaj Martinelli (1993)

A més, a la revista literària Beletra Almanako n'ha publicat els següents:

  • "Varme vama verko" a Beletra Almanako 7 (febrer 2010)
  • "Milito en kvar strekoj" a Beletra Almanako 10 (febrer 2011)
  • "Manifesto de raŭpo" a Beletra Almanako 21 (octubre 2014)
  • "La ŝtormo" a Beletra Almanako 22 (febrer 2015)

També ha publicat relats curts a les següents obres col·lectives: La mirinda libro (1984), Sferoj 6 (1988), Trezoro. La Esperanta novelarto (1989), Pandemonio (1990), Sferoj 8 (1993), Ekstremoj (1997), Sferoj 10 (2000), Mondoj 2001 (2001), Samideanoj (2006) i Vizaĝoj (2010).

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Astura bukedo. Poemes d'Ángel González (amb altres autors, 1987)
  • Letero el Palestino. Assaig polític de Santiago Alba Rico (1990)
  • La ĉapo de la sterko-vermo. Traducció d'un text del mateix Camacho en castellà sobre les drogues (1995)
  • La sekreta miraklo. Poemes i relats breus de Jorge Luis Borges (amb altres autors, 2008)
  • Poezio: armilo ŝargita per futuro. Poemes traduïts de la literatura castellana (amb altres autors, 2013)

Assajos i conferències[modifica | modifica el codi]

  • "Amika rondo varma aŭ pri la verda junularo" a Fonto 117 (setembre 1990)
  • "Kion oni trovas en la tekstoj de 'Persone' a Fonto 132 (desembre 1991)
  • "Ĉu verki aŭ ĉu ne verki esperante?" a Barlastono bis! 3 (1993)
  • "La tekstoj de rokmuzika grupo Persone en Esperanto" a Barlastono bis! 4 (1994)
  • "Enkonduko en la verkaron de Miguel Espinosa" a Menade bal püki bal (1998)
  • La liturgio de l’ foiro (1999)
  • "La mava lingvo: neologismoj kaj malneologismoj en esperanto" a Lingva arto. Jubilea libro omaĝe al William Auld kaj Marjorie Boulton (1999)
  • "Baldur Ragnarsson, duklinga poeziisto en La lingvo serena (2007)
  • "Lingvaj manipulistoj en Beletra Almanako 1 (setembre 2007)
  • "Poeto en marĉando kun Anubo en Beletra Almanako 1 (setembre 2007)
  • "La esperanta malpopolo en La arto labori kune (2010)
  • "De hajko al hajko en Belarta rikolto 2013 (2013)
  • "Vortoj en vortaroj" a Beletra Almanako 18 (octubre 2013)
  • "Motivoj por ne kabei" a Beletra Almanako 19 (febrer 2014)
  • "Lanta fajro" a Beletra Almanako 21 (octubre 2014)

Tasques editorials[modifica | modifica el codi]

El conflicte amb el raumisme[modifica | modifica el codi]

Des dels anys 1990, Camacho s'ha oposat públicament a Giorgio Silfer (pseudònim de Valerio Ari) per la seva interpretació de la ideologia política del raumisme. En aquest sentit, cal destacar la seva obra La Majstro kaj Martinelli, una sàtira de la figura de Silfer i de la seva dona, Petra Martinelli, amb títol inspirat en una novel·la de títol similar de Mikhail Bulgakov. També l'assaig La liturgio de la foiro analitza la ideologia de Silfer. D'altra banda, a la monumental "Historio de la esperanta literaturo" de Giorgio Silfer i Carlo Minnaja es destaca la qualitat literària de Camacho, tot i que en repassar les seves obres s'omet mencionar-ne aquestes dues. Els autors expliquen a la introducció que ambdós han escrit conjuntament el període fins al 1993, mentre que Minnaja seria l'únic responsable del període 1993-2012.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 498-506. 
  2. «Biografia de Jorge Camacho». Tlaxcala. [Consulta: 12 agost 2015].
  3. «UEA diplomis 12 elstarajn agantojn» (en esperanto). Libera Folio, 30-07-2013. [Consulta: 12 agost 2015].
  4. Ertl, István. «La Ibera Skolo» (en esperanto), 1996. [Consulta: 5 gener 2015].
  5. Minnaja, Carlo; Silfer, Giorgio. Historio de la esperanta literaturo (en esperanto). La Chaux-de-Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro, 2015, p. 748. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Camacho Modifica l'enllaç a Wikidata