Jorge Camacho Cordón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJorge Camacho Cordón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Zafra (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióesperantista (1980–), catedràtic, escriptor, traductor, esperantòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Project Gutenberg: 25924

Jorge Camacho Cordón (Zafra, 1966) és un traductor i escriptor en esperanto i en castellà.[1]

Camacho va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1980. Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto des de 1992 fins al 2001. De 1995 a 1999 va treballar a Brussel·les com a intèrpret per a la Unió Europea des de l'anglès i el finès al castellà. Amb posterioritat, també ha interpretat per a la Unió Europea des de la llengua portuguesa.[1] També ha estat professor d'interpretació a la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 2009 treballa a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Com a part del seu activisme social, Camacho és membre de Tlaxcala, la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística.[2]

El 15 d'agost de 2001 va anunciar que deixava l'Acadèmia, pel seu desencís amb el moviment esperantista. Tot i això, segueix actiu especialment en el camp literari, on s'ha convertit en un dels principals autors contemporanis.[1] El juliol de 2013 al congrés mundial d'esperanto de Reykjavik va rebre el diploma d'excel·lència en l'activitat artística per l'Associació Mundial d'Esperanto en reconeixement a les seves contribucions a la literatura original en esperanto.[3]

Va començar a tenir notorietat gràcies als seus poemes i relats curts que va publicar al final de la dècada dels 1980. Així, va rebre diversos premis als Belartaj Konkursoj de UEA. El 1992 va guanyar el Premi Grabowski, un premi per a joves autors que escriuen en esperanto i que honora la memòria d'Antoni Grabowski.[1] Des de principis dels anys 1990 és considerat com un dels principals membres de la Ibera Skolo ("Escola Ibèrica") d'escriptors en esperanto, juntament amb altres autors de la península Ibèrica, com Miguel Fernández o Liven Dek.[4]

Des dels anys 1990, Camacho s'ha oposat públicament a Giorgio Silfer (pseudònim de Valerio Ari) per la seva interpretació de la ideologia política del raumisme. En aquest sentit, cal destacar la seva obra La Majstro kaj Martinelli, una sàtira de la figura de Silfer i de la seva dona, Perla Martinelli, amb títol inspirat en una novel·la de títol similar de Mikhail Bulgakov. També l'assaig La liturgio de la foiro analitza la ideologia de Silfer. D'altra banda, a la monumental "Historio de la esperanta literaturo" de Giorgio Silfer i Carlo Minnaja es destaca la qualitat literària de Camacho, tot i que en repassar les seves obres s'omet mencionar-ne aquestes dues. Els autors expliquen a la introducció que ambdós han escrit conjuntament el període fins al 1993, mentre que Minnaja seria l'únic responsable del període 1993-2012.[5]

En castellà ha publicat els poemaris Palestina estrangulada (Calúmnia, 2018)[6][7] i Quemadura (Vitruvio, 2020).[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 498-506. 
  2. ↑ «Biografia de Jorge Camacho». Tlaxcala. Arxivat de l'original el 2012-11-03. [Consulta: 12 agost 2015].
  3. ↑ «UEA diplomis 12 elstarajn agantojn» (en esperanto). Libera Folio, 30-07-2013. [Consulta: 12 agost 2015].
  4. ↑ Ertl, István. «La Ibera Skolo» (en esperanto), 1996. [Consulta: 5 gener 2015].
  5. ↑ Minnaja, Carlo; Silfer, Giorgio. Historio de la esperanta literaturo (en esperanto). La Chaux-de-Fonds: Kooperativo de Literatura Foiro, 2015, p. 748. 
  6. ↑ «La poesía es un derecho humano. Poemas para Palestina.» (en castellà). Revista Transversales, juny 2019. [Consulta: 9 novembre 2020].
  7. ↑ Santiago Alba Rico, "Poesía sobre el gesto antipoético," Prólogo a Palestina estrangulada de Jorge Camacho, Calúmnia, 2018.
  8. ↑ «Presentació de Quemadura, de Jorge Camacho» (en castellà). Nuevo Ateneo Online de Ediciones Vitruvio, 07-11-2020. [Consulta: 9 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Camacho Cordón
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_Camacho_Cordón&oldid=30070009»