José Monero Renomo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Monero Renomo
Biografia
Naixement12 de novembre de 1919
Sevilla
Mort24 de novembre de 1985(1985-11-24) (als 66 anys)
Sevilla
COA Spain 1945 1977.svg  Botxí titular de l'Audiència de Sevilla
1972 – 1977
- →
Dades personals
Es coneix perJunt amb Antonio López Sierra, l'últim botxí actiu a Espanya.[1]
Activitat
OcupacióBotxí
Modifica les dades a Wikidata

José Moreno Moreno o José Monero Renomo, segons alguns investigadors, (Sevilla, 12 de novembre de 1919[2] - 24 de novembre de 1985) conegut com a Pepe[3] fou un botxí espanyol en actiu durant l'etapa franquista.

Biografia[modifica]

Va ocupar la plaça que va deixar vacant en morir Bernardo Sánchez Bascuñana de 1972 a 1977. A més tenia treball com a representant de llibres[3] i quan va prendre possessió de la plaça, compatibilitzava ambdues, encara que solament va executar Heinz Ches.

Va tenir diverses professions: torner, zelador, sereno.[2] Va ser l'encarregat d'aplicar la pena de mort per garrot vil a Heinz Ches el polonès, (en realitat ciutadà germano-oriental de nom Georg Michael Welzel) acusat de la mort del guàrdia civil Antonio Torralbo. L'execució es va dur a terme el 2 de març de 1974 a la presó de Tarragona, el mateix dia que era executat Salvador Puig Antich. L'execució de Chez va ser l'última realitzada a Espanya mitjançant el garrot vil i l'única en la qual va oficiar José Monero.

La intenció de Pepe era no haver de complir mai amb el seu ofici. En personar-se el funcionari amb la carta de citació per a l'execució de Chez, el botxí la rebutja, fins que és convençut amenaçant-lo amb sancions.[4] Amb la finalitat que els seus familiars i amics no sabessin el seu ofici, els va explicar que partia en viatge de negocis. L'1 de febrer va sortir de la seva residència al barri de las Candelarias cap a a la Comissaria de Sevilla, des d'on va ser traslladat en automòbil, acompanyat de diversos agents, a Tarragona, portant dos garrots. Al no haver assistit a cap execució, va sol·licitar ajuda al director de la presó que va designar dos voluntaris a dit per assistir-lo. Sent tots novençans, el botxí no va advertir la falta d'un pal per a fixar els cargols que subjectaven el garrot, havent d'ajustar l'anell de ferro al coll del reu mitjançant l'ús de corda i sac. L'operació d'ajust es va dur a terme en presència del reu.[4] L'execució va ser un autèntic suplici, tant per l'ajusticiat, com per als testimonis, el botxí necessità tres intents fins a posar fi a la vida del reu, fins i tot va rebre un cop d'un dels carcellers, exasperat per la malaptesa de Moreno. Així ho descriu un dels cinc testimonis que va haver-hi per llei. Per mantenir ocult aquell horror, el llavors comandant Francisco Muro, membre del tribunal que el va condemnar, va imposar allí mateix la llei del silenci.[5] El botxí va retornar els garrots al conserge de l'Audiència José Morillo qui descriu que un d'ells encara portava restes de sang, quedant l'executor a tornar un altre dia a netejar-lo. Morillo va guardar els instruments en els arxius de l'Audiència, on encara hi són.[3]

En abolir-se la pena de mort en 1977, va ser acomiadat sense prèvia notificació, motiu pel qual va demandar a l'Estat i va obtenir una petita indemnització pels anys de servei. Va morir el 24 de novembre de 1985, a Sevilla.[4]

Referències[modifica]

  1. «Antonio López Sierra, triste memoria de verdugo».
  2. 2,0 2,1 Eslava Galán, Juan. Verdugos y Torturadores. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 1993. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Ronda, Javier «El último garrote vil». ABC (edició Sevilla), 22-08-2004.
  4. 4,0 4,1 4,2 Fernández Díez, Federico. El libro del guion. Díaz de Santos, 2005, p. 94-95. ISBN 84-7978-714-7. 
  5. Riebenbauer, Raúl M. «La verdadera historia de Heinz Ches. La pena de muerte en España». Revista dominical La Vanguardia, 01-03-2004.