José Ramón Alonso Rodríguez-Nadales

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Ramón Alonso Rodríguez-Nadales
Biografia
Naixement6 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 2000 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
11 novembre 1971 – 25 abril 1977
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Jose Maria Gutierrez del Castillo (en) TradueixManuel Pimentel Lopez (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Ramón Alonso Rodríguez-Nadales (Oviedo, 6 de setembre de 1916Madrid, 2 d'agost de 2000) fou un periodista espanyol. Va estudiar ciències polítiques i periodisme i es va diplomar pel Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional.[1] El 1937 va ser nomenat director del diari asturià Región, on va ser redactor i subdirector entre 1935 i 1939.[2] El 1938 va ser escollit oficial de propaganda de l'Exèrcit, on va intervenir en les ofensives d'Aragó i de Catalunya.[3] El 1939 es va incorporar a la redacció del periòdic falangista Arriba, i des de 1942 va ser corresponsal a Tànger, França i Suïssa.[4] Entre 1951 i 1958 va dirigir Radio Nacional de España, moment en què es van intensificar les emissions a Amèrica Llatina. Des de 1956 va ser director dels programes diaris de Televisió Espanyola.[3] A partir de 1959 va treballar en els serveis de Turisme d'Espanya a Marroc i Portugal, i també en assumptes sindicals.[3] Va ser des de 1970 president del Sindicat d'Hostaleria, i el 1967 va ser escollit procurador a les Corts Espanyoles en representació sindical.

A inicis de 1963 va ser nomenat director del diari barceloní Solidaridad Nacional.[4] Entre 1969 i 1970 va dirigir l'agència SIS i els setmanaris Tiempo Nuevo i La Voz Social, de 1972 a 1973 va ser el director de Sábado Gráfico substituint Eugenio Suárez Gómez,[5] i del 1976 al 1979 va ocupar la direcció del diari Pueblo, en substitució de Juan Fernández Figueroa.[2] A la dècada de 1980 va ser director general de Mitjans de Comunicació Social de l'Estat, en substitució d'Emilio Romero Gómez.[3] Va ser professor de l'Escola de Periodisme.[2] Va col·laborar en el Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional i va ser membre de l'Institut Espanyol d'Estudis Estratègics del Ministeri de Defensa d'Espanya.[6] Entre els seus reconeixements, destaquen la Gran Creu de l'Orde de Cisneros, la Comanda de l'Orde del Mèrit Civil, un Premi Ondas (1954) per les seves cròniques d'actualitat espanyola i estrangera,[7] i el Premi Nacional de Periodisme José Antonio Primo de Rivera (1964) pels seus editorials publicats a Solidaridad Nacional.[4]

Referències[modifica]