José Ramón Arana
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Ruiz Borau  13 març 1905 Garrapinillos (província de Saragossa) (en)  |
| Mort | 23 juliol 1973 (68 anys) Ciutat de Saragossa |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, anarcosindicalista, sindicalista, informant |
| Ocupador | Can Girona (MACOSA) Banco Hispano Americano Servei d'Informació Militar |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Pedro Abarca José Ramón Arana Juan de Monegros Borau |
José Ruiz Borau conegut pel pseudònim José Ramon Arana Alcrudo (Garrapinillos, Saragossa- 1905- Saragossa, 1973) fou un escriptor espanyol considerat un dels millors narradors de l'exili en llengua espanyola.[1] El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega una petita part de la documentació aplegada i produïda per José Ramón Arana, en especial, relativa a la seva activitat literària. Inclou la seva documentació identificativa i certificats de naixement i matrimoni; diversos originals i còpies de l'obra poètica (com ara d'"Ancla" o "El romance del ciego Viroque"), narrativa ("Cara y cruz de Juan Beltrán", "Fantasmas", "Zurrón", "Torre de Años", "Cristobalón", "Anda que te anda" i altres) i de reflexió política. Així mateix, inclou còpia d'una carta del productor de 1948, així com de diversa correspondència rebuda per la seva vídua entre 1979 i 2003, principalment amb el cineasta José Luis Borau. Finalment, el fons aplega també alguns escrits biogràfics sobre José Ramón Arana, així com ressenyes i crítiques sobre l'obra literària de l'autor. En el seu conjunt, el fons documental facilita una aproximació a la personalitat i la producció literària de qui és considerat un dels autors més prestigiosos de l'exili espanyol.[1]
Adoptà el sobrenom literari de José Ramon Arana Alcrudo a fi de poder travessar la frontera en el pas de l'exili. A la mort del seu pare, mestre rural, s'instal·là encara infant a Saragossa i alguns anys més tard provà fortuna a Barcelona. Treballà en impremtes, comerços i tallers. Arrelà professionalment a la foneria Can Girona, posteriorment MACOSA (Material y Construcciones S.A.), experiència que donà lloc a la novel·la, en part autobiogràfica, Can Girona. Por el desván de los recuerdos (1973). El 1926 casà amb Mercedes Gracia i poc abans de l'esclat de la Guerra Civil retornà a Saragossa, on ingressa al Banco Hispanoamericano.[1]
Militant socialista i dirigent de la Federació de Banca de la Unió General de Treballadors fou membre destacat del Consejo Regional de Defensa de Aragón, creat el setembre de 1936. Exiliat el 1939 a França, fou internat al camp de concentració de Gurs. Aconseguí escapar i instal·lar-se a Mèxic, després de passar per Cuba, Martinica i la República Dominicana. Exercí com a llibreter ambulant i amb Manuel Andújar fundà la revista "Las Españas" (1946) i "Diálogo de las Españas" (1957), des de les quals defensà una visió plural de la tragèdia espanyola amb voluntat de conciliació, fet que li reportà l'oposició d'alguns sectors de l'exili.[1]
Casà el 1956 amb la refugiada republicana Elvira Godàs i Vila. En l'àmbit literari conreà diversos gèneres: la poesia a Mar del norte, Mar negro (Barcelona, 1938); Ancla (Santo Domingo, 1941) i A tu sombra lejana (Mèxic, 1942); l'assaig a Antonio Machado y Pablo Casals (1957) i Esta hora de España (1962); el teatre a Venturián (1951); la novel·la a El cura de Almuniaced (1952), a més de l'esmentada Can Girona. El 1972 retornà de l'exili i s'instal·là a Barcelona, on publicà la seva novel·la pòstuma, testimoni privilegiat de la vida obrera a la Barcelona sota la Dictadura de Primo de Rivera.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «José Ramón Arana». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].