José Selgas y Carrasco
 Retrat de José de Selgas publicat el 8 de març de 1882 a La Ilustración Española y Americana (1882)  | |
| Nom original | (es) José Selgas |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) José Selgas Carrasco 27 novembre 1822 Llorca (Regió de Múrcia) |
| Mort | 5 febrer 1882 (59 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor i perioista |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1874–1882) |
| Gènere | Poesia, novel·la i prosa |
 | |
José Selgas Carrasco (Lorca, 27 de novembre de 1822 – Madrid, 5 de febrer de 1882) va ser un escriptor i periodista espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
Biografia[modifica]
De família extremadament pobre, es va quedar orfe molt jove i va haver d'abandonar els seus estudis al Seminari Major de San Fulgencio de Múrcia; va marxar a Madrid, on treballaria durant tota la seva vida com a funcionari i on el van protegir el Comte de San Luis i Aureliano Fernández-Guerra y Orbe. El primer li va aconseguir algunes ocupacions no mal remunerats per a l'època i el segon rl va proposar com a acadèmic de la llengua, de la qual va ser escollit numerari en 1874.
Luis González Bravo el va fer diputat. Va ser ultraconservador en política i neocatòlic en la moral. Va fundar el famós periòdic satíric El Padre Cobos per combatre els progressistes. Durant el període revolucionari de 1868 a 1870 va ser el més ferm i eficaç col·laborador de La Gorda, periòdic d'aspra oposició. Quan el general Arsenio Martínez-Campos Antón va ser primer ministre, en plena Restauració, va ser nomenat sotssecretari seu. Escriptor molt popular en el seu temps, en l'actualitat està molt oblidat; la seva poesia, defensora dels valors tradicionals camperols i familiars, representa a Espanya el mateix que la de Giovanni Pascoli per a Itàlia.
Obra[modifica]
Com a poeta líric representa, després de les exageracions romàntiques, una tendència eclèctica. Canta amb sensibilitat les flors, la innocència, la bellesa de la Naturalesa, la religiositat, l'alegria sana i la tristesa resignada. El seu enaltiment dels valors de la llar emocionava a Unamuno. Cantà els seus temes en petits poemes a manera de miniatures. Entre 1884 i 1894 es va publicar una edició de les seves Obres en 13 volums.
Lírica[modifica]
- La primavera (1850)
- El estío (1853)
- Flores y espinas (1879)
- Versos póstumos (1883)
Novel·les[modifica]
- Deuda del corazón (1872)
- La manzana de oro (1872)
- Una madre (1883), etc.
Contes[modifica]
- Escenas fantásticas (1876).
- Mundo invisible (1877).
Articles i assaigs[modifica]
- Estudios sociales. I. Hojas Sueltas y más hojas sueltas (2 vol.). II. Nuevas hojas sueltas. III. Luces y sombras y libro de memorias. IV. Delicias del nuevo paraíso y cosas del día. V. Fisionomías contemporáneas Madrid: Imprenta de A. Pérez Dubrull, 1883-1889, cinco volúmenes
- Hechos y dichos (continuación de las Cosas del Día) Idilio patibulario. El banco. Cuenta corriente. La emoción del día. Los suicidios. Frases hechas. Sevilla: Francisco Álvarez y Cª, 1879.
- Hojas sueltas. Viajes ligeros alrededor de varios asuntos (La guerra, La Semana Santa, El crédito, El dinero, Los niños, La esperanza...).
- Libro de memorias Madrid: Imprenta del Centro General de Administración, 1866
Bibliografia[modifica]
- Eusebio Aranda, José Selgas. Murcia: Academia Alfonso X El Sabio, 1982.
- R. Monner Sanz, Don José Selgas. Buenos Aires, 1916.
- E. Díez de Revenga, Estudio sobre Selgas. Murcia, 1915.
- Roas Deus, David, José Selgas: hacia una poética de lo fantástico, en Jaume Pont (ed.), Narrativa fantástica en el siglo XIX (España e Hispanoamérica), Milenio, Lérida, 1997.
Enllaços externs[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira b 1874- 1882 |
Succeït per: Víctor Balaguer i Cirera |