Josef Zuth
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 novembre 1879 Karlovy Vary |
Mort | 30 agost 1932 (52 anys) Viena (Àustria) |
Activitat | |
Camp de treball | Música, musicologia i educació musical |
Ocupació | periodista, pedagog musical, musicòleg, guitarrista, editor |
Instrument | Guitarra |
Josef Zuth (Karlovy Vary i Rybáře, 24 de novembre de 1879 - Viena, 30 d'agost de 1932) va ser un professor, periodista i investigador de música austríac.[1]
Vida i treball[modifica]
Després que Zuth hagués assistit a escoles de música a Karlsbad i Leitmeritz amb J. Krempl (1908) i amb R. Batka (1910),[2] va estudiar guitarra i llaüt a l'Acadèmia de Música de Viena, a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena actual. Zuth va estudiar a la Universitat de Viena amb Adolf Koczirz i G. Adler (1870-1941).[3] Allà va obtenir el seu doctorat en filosofia el 1919 amb una dissertació sobre Simon Molitor.[4]
De 1902 a 1925 Zuth va treballar com a funcionari ferroviari estatal, ensenyant guitarra a l'Urània de Viena des de 1919. Des del 1925 va exercir la docència a l'Institut Pedagògic. Des de 1920 fou crític musical en els diaris quotidians, inclòs el "Reichspost".
La revista fundada per Zuth el 1921 fou influent i tenia diferents noms: revista del grup de treball per a la cura i promoció de la guitarra, de 1922 revista per a la guitarra, de 1927 música de la casa. El 1924 va començar la revista "Die Mandolin".
Obres[modifica]
- La meva guitarra. Viena, 1914
- El joc de guitarra artística. Leipzig, 1915
- La guitarra. Estudis especials sobre una base teòrica. Viena, 1920-25
- Escola de guitarra popular. Carlsbad, 1921/22
- Manual del llaüt i la guitarra. Viena, 1926–1928 (vista prèvia limitada a la cerca de llibres de Google)
Referències[modifica]
- ↑ Christian Fastl: Zuth, Josef. A: Oesterreichisches Musiklexikon. Edició en línia, Viena 2002 ff., ISBN 3-7001-3077-5; Edició impresa: Volum 5, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 2006, ISBN 3-7001-3067-8.
- ↑ SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1600. (ISBN 84-7291-226-4
- ↑ Adolf Koczirzs és l'autor d'Adolf Koczirz: Lautenmusik von Hinterleithner, a Monuments of Music a Àustria, Graz 1918
- ↑ Dissertació de Zuth: Simon Molitor i el guitarrista vienès cap a 1800. Viena 1919 (imprès el 1920), transcripció en línia (memento del 29 d'octubre de 2013 a l'arxiu d'Internet)