Josep Anton de Cabanyes i Ballester

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Anton de Cabanyes i Ballester
Josep Anton de Cabanyes.png
Biografia
Naixement 11 agost 1797
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Mort 11 juny 1852 (54 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Activitat
Ocupació Comerciant i mecenes
Família
Fills Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles
Germans Joaquim de Cabanyes i Ballester i Manuel de Cabanyes i Ballester
Modifica les dades a Wikidata

Josep Anton de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 14 d'agost de 1797 - Vilanova i la Geltrú, 11 de juny de 1852)[1] fou un comerciant i mecenes. Fill primogènit de Llorenç de Cabanyes Fuster i Caterina Ballester i Cabanyers, era germà del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, i del pintor Joaquim de Cabanyes. Fou també un gran col·leccionista de llibres i de quadres, adquirits en bona part en els set anys de formació que va passar per diversos indrets d'Europa fent pràctiques de comerç internacional, i que es conserven a la Biblioteca de la Masia d'en Cabanyes. Casat el 1836 amb Josepa d'Olzinelles i de Romero, va tenir set fills, el major dels quals fou Llorenç de Cabanyes i d'Olzinelles.[2] La família, vivint moments convulsos a Vilanova i Barcelona decideix embarcar-se cap a Mallorca, el 21 d'octubre de 1837. Serà a Mallorca on començarà les seves "Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca". Hi romandrà dos anys menys cinc dies, tornant a Vilanova el 16 d'octubre de 1839.[1][2] La mort de la seva esposa en el part del setè fill el 1844 el va dur a la depressió i a passar més temps a La Granada, que no pas a Vilanova. Morí a Vilanova el 1852, però fou enterrat a La Granada.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cabanyes i Ballester, Antoni de; Rius i Vila, Joan. "Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca". Barcelona: Pòrtic, 1970 [Consulta: 16 gener 2018]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003, p. 67-68 [Consulta: 16 gener 2018].