Josep Coll i Vehí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Coll i Vehí
Biografia
Naixement 4 agost 1823
Barcelona
Mort 29 desembre 1876 (53 anys)
Girona
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Josep Coll i Vehí (Barcelona, 1823 - Girona 1876) fou un escriptor català. Es llicencià el 1846 en lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846. El 1849 fou catedràtic de retòrica i poètica a l'institut de Madrid i el 1861 al de Barcelona (1861).

Provinent d'una casa pairal de Torrent d'Empordà les biografies del seu temps afirmaven que provenia d'aquí, però ell mateix diu en un poema que Barcelona és «ma aimada ciutat natal» s'ha trobat la seva partida de naixement a l'arxiu de la Universitat de Barcelona.[1]

Va col·laborar a revistes com El Genio i El Ángel Exterminador amb el pseudònim Garibay, però el 1854 es va centrar en les que feia al Diari de Barcelona. Allí va col·laborar amb els seus amics Joan Mañé i Flaquer, Manuel Duran i Bas i Estanislau Reynals i Rabassa, considerats tots ells portaveus del conservadorisme català. El 1862 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà estudis literaris i poesies.

Obres[modifica]

  • Elementos de literatura (1856)
  • Compendio de retórica y poética (1862)
  • Diálogos literarios (1866)
  • Modelos de poesía castellana (1871)
  • Los refranes del Quijote (1874)
  • La sátira provenzal (1861)
  • Les fires de Sant Tomàs (1875).
  • El Anacreonte Hispano-Revolucionario (1872)

Referències[modifica]

  1. Bonada, Lluís «La catalanitat històrica, desinfectada». El Temps, Núm. 1789, 25-09-2018, pàg. 42.