Josep Fàbrega
Va néixer a Espanya durant el segle xviii. Va ser un compositor i violinista. Una còpia d’una de les seves composicions orquestrals conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid està datada el 1758, això constitueix la primera informació sobre ell. El 1768 va escriure unes contradanses per al ball de màscares del Carnaval de Barcelona i ell mateix va tocar el violí en una de las dos orquestres que la van interpretar. L’any següent va ser membre de la capella de Santa María del Mar, també a Barcelona. Va morir en una data anterior al 14 d’abril de 1791. Les notícies referents a la interpretació de les seves obres recollides en cròniques de l’època així com la dispersió de les còpies mauscrites i impresas de las mateixis semblen testiicar una notble difusió de la seva obra, no tant el número d’arxius que les conserven com per la distància geogràfica entre ells, i més tenint en compte que el manuscrit que conté obres seves i que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid prové de Pamplona. Aquestes poques notícies donen una imatge d’aquest violinista que va col·laborar en orquestres eclesiàstiques i civils, el que contribueix a explicar el procés pel que el simfonisme s'introdueix a la península Ibèrica i en que Fàbrega col·labora de forma destacada, ja que forma part del primer grup de simfonistes catalans i ho fa aportant la producció més extensa i de major qualitat musical.
De la seva obra destaca especialment la producció orquestral que es la única que s’ha conservat. Les seves obres vocals religioses i una adaptació del Stabat Mater de Pergolesi, si bé tenen nom de simfonia o obertura, encaixen dins d’un mateix patró estilístic que té la seva principal influència en la música orquestral del preclassicisme italià: composicions en tres moviments amb el segon sovint en la tònica menor, treball melòdic en funció de dissenys i estereotips galants, omnipresència de l’esquema formal de la sonata en els moviments extrems i recurrència a la forma binària en els moviments centrals lents.
L’orquestració generalment es basa en dos trompes, dos instruments de vent fusta, generalment oboes, i corda. Només en tres de les seves obres hi ha una part de viola i, en un cas, de violoncel i contrabaix tenen parts separades.
Obres:
- Música simfònica: Contradazs, 1768; Obertura en Mi b, Museu de Vilafranca del Penedès; Obertura en Re, 1758, Museu de Vilafranca del penedès; Obertura en Sol, 1758, Museu de Vilafranca del Penedès; Simfonia en Do, Museu de Vilafranca del Penedès; Simfonia en Re, Museu de Vilafranca del Penedès.
Aquesta és una pàgina de desambiguació. És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. |
«Josep Fàbrega» té aquests significats:
- Onomàstica:
- Josep Fàbrega (? - ca 1791), violinista i compositor
- Josep Fàbrega i Pou (Palamós, 1868 - Girona, 1939), polític executat pel règim franquista
- Josep Fàbrega i Selva (Súria, 1947), mestre i poeta