Josep Maria Madern i Sostres
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1926  Cervera (Segarra) |
| Mort | 17 abril 2012 (85/86 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Josep Maria Madern i Sostres (Cervera, 1926 - Barcelona, 17 d'abril de 2012) fou un escriptor català.[1][2]
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme. Durant molts anys treballà com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins a la dècada del 1980 a París. Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies (1986), i continuà amb La pell de l'home (1987, premi Marià Vayreda), L'intrús (1989), Algun dia anirem a Bombai (Pagès Editors, 1996), L'escenari (1997), El vent de la memòria (1998), Una felicitat particular (Pagès Editors, 2000), La por de l'amor (Pagès Editors, 2001), La línia negra (Pagès Editors, 2001), Sol a mitjanit (Pagès Editors, 2003), La vida dels somnis (2007), La Dama Negra (Pagès Editors, 2009), Els colors de la vida (Pagès Editors, 2009) i Flors de nit. Cent contes d'aquest costat de món (Pagès Editors, 2011). Publicà també tres novel·les: Els assassins ingenus (1987), La nit de la basarda (Pagès Editors, 1997) i La veu de l'home (1998), i l'obra de teatre Els ninots (1996).[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Dipositat a El Talladell l'arxiu bibliogràfic personal de l'escriptor Josep Maria Madern». Som Segarra, 18-02-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «El catàleg del fons personal de l'escriptor Josep Maria Madern ja està en línia», 17-10-2018. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Josep Maria Madern i Sostres». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 23 abril 2020].