Josep Maria Torras i Ribé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Torras i Ribé
Josep M. Torras i Ribé (cropped to square).jpg
Josep Maria Torras i Ribé a l'MHC el 2007. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1942 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.[1][2]

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.[2] Fou deixeble de Joan Mercader i Riba i es doctorà en història l'any 1980, amb tesi doctoral dirigida per Emili Giralt.[1]

L'any 1974 inicià la seva activitat com a professor del departament d'història moderna de la Universitat de Barcelona. Realitzà treballs d'investigació entorn de la història del municipi i la societat de l'Antic Règim, i com a resultat publicà dos llibres Evolució social i econòmica d'una família catalana de l'Antic Règim (1976) i Els municipis catalans de l'Antic Règim (1983). Aquest darrer és considerat una obra de referència respecte al sistema municipal de l'edat moderna a Catalunya.[1]

Investigà el món econòmic en el llibre Curtidores y tenerías en Cataluña (1991), i Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial (2018). En l'àmbit local igualadí col·laborà amb Joan Mercader en la direcció del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada ocupant càrrecs en aquesta entitat entre 1977 i 1987, de la qual fou president, i l'any 1987 fou un dels impulsors de la creació del premi Joan Mercader de recerca.[1]

L'any 2005 publicà un llibre fruit d'una ingent tasca d'estudi de les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V de Castella per aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya.[3]

L'any 2088 va ser elegit Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Premis i distincions[modifica]

  • Premi Cristòfor Despuig (1976)
  • Premi Sant Raimon de Penyafort (1977)
  • Premi Ferran Soldevila (1981)
  • Medalla de la Ciutat d'Igualada al mèrit cultural (1993)
  • Premi al Compromís Cultural, d'Omnium Cultural (2006)
  • Premi Sàpiens (2010)
  • Premi d'Honor Ciutat d'Igualada (2018)
  • Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008)

Obres publicades[modifica]

  • Evolució social i econòmica d'una família catalana de l'Antic Règim (1976)
  • La revolució industrial a la comarca de l'Anoia (1979)
  • Igualada. Una història en imatges (1982)
  • Els municipis catalans de l'Antic Règim (1983)
  • Curtidores y tenerías en Cataluña (1991)
  • Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia 1494-1834 (1991)
  • La comarca de l'Anoia a finals del segle xviii (1993)
  • Escrits polítics del segle xviii. Documents de la Catalunya sotmesa, (1996)
  • Poder i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria, (1998)
  • La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1999)
  • Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo XVIII (2003)
  • Felip V contra Catalunya. Testimonis d'una repressió sistemàtica 1713-1715. (2005)[3]
  • Els oficis de la Pell a la Catalunya Preindustrial (2018)
  • Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica, 1714-1808 (2020)

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]