Vés al contingut

Josep Miret i Musté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:19, 23 feb 2020 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el polític comunista. Si cerqueu l'escultor, vegeu «Josep Miret i Llopart».
Infotaula de personaJosep Miret i Musté

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 setembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Mauthausen-Gusen (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAssassinat massiu Modifica el valor a Wikidata
Conseller de la Generalitat de Catalunya
16 abril 1937 – 5 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya
Unió Socialista de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatSegona República Espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
-  Secció de rugbi del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansConrad Miret i Musté Modifica el valor a Wikidata

Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.

Estudià a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de manyà. Combinà la seva feina amb la pràctica del rugbi (era jugador de la secció de rugbi del FC Barcelona[1]) i amb la militància política.

Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista del 19 de juliol del 1936 a Barcelona. Dos dies més tard l'USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1937 fou nomenat Conseller de Proveïments del govern de la Generalitat de Catalunya, càrrec que deixà per incorporar-se a l'exèrcit. Després de la victòria franquista en la guerra civil espanyola, s'instal·là a París, com a dirigent del PSUC a l'exili i col·laborà amb la Resistència francesa als nazis.[2]

Un germà seu, Conrad Miret, dirigent del moviment "Franctiradors i partisans francesos" (FTPF) amb el nom en clau de Lucien, fou detingut pels nazis a París a finals del 1941 o primers del 1942 i torturat fins a la mort, desapareix sense deixar rastre.[2] El 1943, Josep Miret fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentració de Mauthausen, on formà part de la resistència interna als Kommandos de Schwechat i de Florindorf fins a morir assassinat pels nazis el 17 de novembre del 1944, rematat després d'haver estat ferit durant un bombardeig aliat.[2]

Sembla que Miret deixà una filla fruit de la relació amb la seva companya Lilí, de nom Magdalena, però que mai va arribar a conèixer.[2]

Referències

  1. ↑ Solé i Sabaté, Josep M. i Finestres, Jordi (2006). El Barça en guerra (1936-1939) (Pàg. 115). Barcelona: Angle Editorial. ISBN 84-96521-18-4
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Roig, Montserrrat (1977). Els catalans als camps nazis (Primera edició). Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-1268-2

Enllaços externs

  • Informació bàsica treta de marxists.org (amb llicència GFDL).


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Miret_i_Musté&oldid=22768098»