Josep Ramon Bosch i Codina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Ramon Bosch i Codina
(Josep Ramon Bosch) María Dolores Cospedal asiste al encuentro ‘La razón de Josep Ramón Bosch’ (16424650366) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Santpedor (Bages) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Civil Catalana
gener 2019 – 16 juny 2019
← José Rosiñol LorenzoFernando Sánchez Costa →
Secretari general Lliga Democràtica
2019 – 2020 – Sílvia Requena i Martínez →
President Fundación Joan Boscà
2016 –
Vicepresident Fundación Joan Boscà
2014 – 2015
1r President Societat Civil Catalana
2014 – setembre 2015
← cap valor – Rafael Arenas García →
1r President Somatemps
2013 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . llicenciatura en geografia i història Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEmpresari, activista polític i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Democràtica (2019–)
Partit Popular (–2019) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJosé María Bosch Espinet Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Bosch i Codina Modifica el valor a Wikidata

Twitter: josepramonbosch Modifica el valor a Wikidata

Josep Ramon Bosch i Codina (Santpedor, 1963) és un empresari i activista polític català de caràcter espanyolista, fundador i president de l'entitat ultradretana[1] Somatemps[2] i de la Fundació Joan Boscà[3] –aquesta última des de 2017– i president la plataforma unionista Societat Civil Catalana entre la seua fundació l'any 2014 i 2015[4] i posteriorment entre gener i juny de 2019.[5]

Fou directiu de l'empresa d'higiene bucal Sunstar Iberia[6] entre els anys 2000 i 2017. L'any 2013 fundà Somatemps, un col·lectiu que defensa «la identitat hispana de Catalunya», va militar al Partit Popular (PP).[7] A nivell periodístic ha participat en el diari La Razón[8] i a La Contra Deportiva, un diari en línia dedicat al RCD Espanyol dirigit pel secretari general de Plataforma per Catalunya Roberto Hernando.[9]

El setembre de 2015 se'l va acusar de mantenir un canal a YouTube on penjava vídeos de contingut ideològic d'extrema dreta sota el pseudònim de Josep Codina.[10] Poc després, va anunciar la seva dimissió com a president de Societat Civil Catalana al·legant motius personals.[11][12] Dues setmanes abans, el col·lectiu Drets havia presentat una querella contra ell pels insults i amenaces que presumptament havia realitzat des d'un perfil anònim de Facebook anomenat Fèlix de Sant Serni Tavèrnoles.[11][12] Al judici, es va negar a declarar[13] i finalment es va arxivar la causa en haver prescrit el delicte.[14]

Al juny de 2019 es destapà una nova polèmica quan reconegué en una conferència de premsa que a les eleccions municipals del mes anterior havia votat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La raó per la qual havia donat suport a un partit independentista a Santpedor era perquè el seu cap de llista era el seu cosí.[15]

Referències[modifica]

  1. Borràs i Abelló, Jordi. Desmuntant Societat Civil Catalana (en català), Edicions Saldonar. 
  2. Colomines, Agustí. «“Yo soy español, español, español...”» (en català). El Temps, 12-02-2018. Arxivat de l'original el 5 març 2019. [Consulta: 5 març 2019].
  3. «L'expresident de Societat Civil Catalana denuncia que li han posat l'esquela del seu avi a la bústia de casa». CatalunyaDiari.com, 09-04-2018. [Consulta: 4 setembre 2018].
  4. «Josep Ramon Bosch torna a presidir Societat Civil Catalana». [Consulta: 19 gener 2019].
  5. «Josep Ramon Bosch dimite como presidente de Societat Civil Catalana» (en castellà). ElPais.com. [Consulta: 16 juny 2019].
  6. «Qui és qui a Societat Civil Catalana». Vilaweb, 24-04-2014. [Consulta: 24 abril 2014].
  7. «Societat Civil Catalana vaticina que hi haurà "molta gent" a la V de la Diada». Ara.cat, 14-08-2014. [Consulta: - 25/9/2014].
  8. «Josep Ramon Bosch» (en castellà). LaRazon.es. [Consulta: 7 setembre 2018].
  9. Chaika, Chris. «La trama ultracatòlica i els seus mitjans afins contra la República catalana». ElTemps.cat, 05-11-2017. [Consulta: 18 abril 2018].
  10. Borràs, Jordi. «El president de SCC penja vídeos de propaganda feixista amb la seva pròpia veu a Youtube». Món, 17-09-2015. [Consulta: 28 setembre 2015].
  11. 11,0 11,1 «El president de Societat Civil Catalana dimiteix després de la querella per amenaces al Facebook». Ara, 28-09-2015 [Consulta: 28 setembre 2015].
  12. 12,0 12,1 «Relevo en la presidencia de Societat Civil Catalana tras el escándalo de los insultos contra independentistas» (en castellà). LaVanguardia.com, 29-09-2015. [Consulta: 10 juliol 2018].
  13. «El expresidente de SCC se niega a declarar en el juicio por amenazas» (en castellà). LaVanguardia.com, 20-01-2016. [Consulta: 25 abril 2018].
  14. «S'arxiva la causa contra l'expresident de Societat Civil Catalana perquè el presumpte delicte d'injúries ha prescrit». Ara.cat, 11-01-2017. [Consulta: 25 abril 2018].
  15. Bou Cabero, Marina. «El president de SCC destapa que ha votat ERC al seu poble». LaRepública.cat, 12-06-2019. [Consulta: 16 juny 2019].