Josep Ribelles i Comín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:06, 2 gen 2014 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Josep Ribelles Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià

Biografia

Era fill d'agricultors modestos. Es va iniciar en el periodisme a la seua ciutat natal de Castelló de la Plana, on va fundar el setmanari literari El Ruiseñor i posteriorment la Revista Industrial y Mercantil. Va col·laborar amb el diari La Verdad de la mateixa ciutat, defensant posicions conservadores.

L'any 1898 va traslladar-se a Barcelona. Hi va fundar la revista Barcelona Urbana, dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment va guanyar una plaça de funcionari de la Diputació de Barcelona i hi va fixar definitivament la seua residència. Des de Barcelona va col·laborar amb la societat Lo Rat Penat, que li va premiar un treball sobre el filòleg Pere Labèrnia, Estudi bio-bibliogràfic sobre l'il·lustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller i un altre sobre la indústria i comerç de la capital de la Plana: Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial.

A Barcelona va fundar la Germandat Valenciana de la Mare de Déu dels Desemparats i el Centre Regional Valencià. L'any 1914 va fundar la publicació periòdica Biblioteca Valenciana Popular destinada a editar a Barcelona les joies antigues i contemporànies de la literatura valenciana.

Es considera la seua obra cimera la Bibliografia de la Llengua Valenciana, premiada l'any 1905 a un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrid, premi atorgat per un jurat presidit per Marcelino Menéndez Pelayo. Conté un catàleg raonat de totes les obres publicades en valencià des de l'aparició de la impremta fins a l'època moderna.

Fou soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent a Barcelona del Centre de Cultura Valenciana i va ser un col·laborador assidu de l'Enciclopèdia Espasa.

L'any 1943 va publicar un opuscle, Arnaldo de Vilanova castellonense?, en el qual reivindicava que Arnau de Vilanova havia nascut a Vilanova d'Alcolea, potser per error en confondre el lloc de naixença amb Vilanova del Grau.

Referències

  • (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X