Josep de Ribas i Boyons

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep de Ribas)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep de Ribas i Boyons
Lampi Portrait of DeRibas Hermitage 1796.jpg
modifica
Nom original(es) Don José de Ribas y Boyons modifica
Biografia
Naixement13 setembre 1751 (Julià) modifica
Nàpols (Itàlia) modifica
Mort2 desembre 1800 (Julià) modifica (49 anys)
Sant Petersburg modifica
Lloc d'enterramentCementiri luterà de Smolensk, Sant Petersburg modifica
Activitat
OcupacióMilitar modifica
Carrera militar
LleialtatImperi Rus modifica
Branca militarMarina Imperial Russa modifica
Rang militaralmirall
Q1990224 Tradueix modifica
ComandamentList of mayors of Odessa, Ukraine (en) Tradueix modifica
ConflicteGuerra russoturca i Guerra russoturca modifica
Família
ParesQ61581817 Tradueix modificaQ61581824 Tradueix modifica
Premis

Josep de Ribas i Boyons, conegut en castellà com a José Pascual Domingo de Ribas y Boyons i en rus a l'imperi Rus com a Иосиф (Осип) Михайлович Дерибас (Iossif (Ossip) Mikhàilovitx Deribàs) (Nàpols, 6 de juny de 1749Sant Petersburg, 14 de desembre [2 de desembre segons el CJ] de 1800) fou un almirall de l'imperi Rus d'origen espanyol que destacà en les guerres russo-turques de 1768-1774 i de 1787-1792.

Biografia[modifica]

Fill de pare barceloní (Miquel de Ribas, oficial de la Secretaria de Guerra del Regne de Nàpols) i mare irlandesa benestant, trobant-se al servei de l'exèrcit napolità, en aquella època part de la monarquia hispànica, entrà en contacte amb la flota de l'imperi Rus desplaçada al Mediterrani per Caterina II de Rússia i participà en diversos combats contra els turcs. Posteriorment, es traslladà a Sant Petersburg on, gràcies als contactes establerts amb la Cort (es casà amb una dama d'honor de la tsarina) va aconseguir pujar de posició fins a passar al servei del Príncep Potiomkin, favorit de la tsarina. Participà en la primera Guerra Russo-Turca (1768-1774) i es distingí especialment en la segona (1787-1792). El 1789 va conquerir la fortalesa turca Haji Bay (emplaçament de la futura Odessa) i va distingir-se sobretot en l'ocupació de la península de Crimea. Però la seva acció de guerra més cèlebre fou la conquesta de la ciutat d'Izmaïl, al Delta del Danubi, el 1790. Aquesta derrota fou certament catastròfica per a l'Imperi Otomà. El 1792, fou promogut a contraalmirall i comandant de la flota del Mar Negre. El 1793, en col·laboració amb l'enginyer militar holandès Franz de Saint-Wollant, va participar en l'elaboració del projecte de construcció de la nova ciutat de Haji-Bay, que acabaria sent Odessa. Entre 1794 i 1797 prengué part en la construcció de la ciutat d'Odessa, de la que en seria el primer alcalde, càrrec pel qual és més conegut. Mentrestant, el 1793 havia estat ascendit a vicealmirall i el 1799 a almirall. Pel fet de ser protegit del reformador Ivan Ivànovitx Betskoi i secretari del Príncep Potiomkin esdevingué un dels primers administradors de la Nova Rússia.

Tomba de Josep de Ribas al cementiri luterà de Smolensk (Sant Petersburg)

A la mort de Caterina la Gran (1796) la seva influència es veié reduïda a causa de l'oposició del nou tsar Pau I de Rússia al llegat de la seva mare i al seu cercle de poder, en el qual hi havia de Ribas. Ell i altres personatges importants de la Cort haurien pres part en un complot per assassinar el monarca. De Ribas, però, emmalaltí de malària i els altres membres de la conxorxa sembla que l'emmetzinaren perquè no parlés més del compte a causa dels deliris produïts per la febre.[1]

Vigència i record del personatge[modifica]

El monument a Josep de Ribas a Odessa.

De Ribas està enterrat al cementiri Smoliènskoie de Sant Petersburg, Rússia. Entre 2005 i 2006, la ciutat ucraïnesa d'Odessa negocià amb Sant Petersburg a fi de traslladar-hi les despulles de Josep de Ribas, però el govern rus en va denegar el consentiment.

En honor seu hi ha a la ciutat d'Odessa el carrer de De Ribas, en ucraïnès ву́лиця Дериба́сівська (Vúlytsia Derybàssivska), en rus Улица Дерибасовская (Úlitsa Deribàssovskaia), encapçalat per una escultura del personatge. És un carrer cèntric i molt conegut, tancat al tràfic rodat i amb molta vida, un carrer per passejar. Surt a diferents cançons populars, com ara una cançó humorística jueva, que comença «Как на Дерибасовской, угол Ришельевской» ([Us explicaré la història de] com a Deribàssovskaia, a la cantonada amb Rixelièvskaia...).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep de Ribas i Boyons
  1. Merry del Val, Diego, «José de Ribas: Un genio militar al servicio de la zarina», a Revista Clío, núm. 78. ISSN 1579-3532 (castellà)