Josep Himnògraf

(S'ha redirigit des de: Josep l'Himnògraf)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Josep l'Himnògraf,
Josep el Melode, o
Josep de Sicília
Joseph the Hymnographer.jpg
Icona bizantina
Dades biogràfiques
Naixement Ιώσηπος ὁ ?μνογράφος (Iosefos o 'Imnográfos)
816
Sicília (Imperi Bizantí)
Mort 3 d'abril de 886
Constantinoble (Imperi Bizantí)
Activitat professional
Ocupació Monjo
Orde Basilians
monjo
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, esglésies catòliques orientals
Canonització Antiga
Festivitat 3 d'abril (catòlics); 4 d'abril i 17 d'abril (orient)
Fets destacables Poeta, un dels himnògrafs més importants en grec
Iconografia Com a monjo, amb un rotlle o llibre
Modifica dades a Wikidata

Josep Himnògraf, o Josephus Hymnographus, Melodus, o Canonum Scriptor, ὁ ?μνογράφος ὁ ποιήτης τῶν κανόνων), també Josep de Sicília, fou un eclesiàstic grec bizantí. És un dels grans poetes litúrgics i himnògrafs de l'Església grega, anomenat "la dolça veu d'ocell de l'Església". És venerat com a sants per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica]

Va néixer a l'illa de Sicília el 816, i era fill de Plocí (Plotinus o Plutinus) i d'Àgata, persones de certa posició i molt pietoses. A causa de les depredacions dels musulmans a Sicília, la família va haver de fugir cap al Peloponès. Cap al 831, als quinze anys, va decidir entrar en un monestir, i finalment ho va fer al de Latomus a Tessalònica, reconegut per la devoció i ascetisme dels seus monjos. Fou ordenat prevere i va acompanyar a Gregori de la Decàpolis a Constantinoble on va esdevenir un dels caps del partit ortodox en la lluita contra l'emperador iconoclasta Lleó I de Bizanci iniciada el 814.

De Constantinoble Gregori el va enviar a Roma per demanar el suport del papa en la lluita contra els iconoclastes, però pel camí fou capturat per pirates i fou portat a Creta, on fou venut com a esclau i empresonat pels iconoclastes. Va romandre a la presó sis anys, fins a la mort de Lleó I (820) quan segons el seu biògraf fou miraculosament alliberat per sant Nicolau de Mira i portat a Constantinoble, on el seu amic Gregori ja havia mort i ara dirigia als ortodoxos Joan. A la mort d'aquest, Josep va procurar que les restes de Gregori i Joan foren traslladades a l'església de Sant Joan Crisòstom, on va establir un monestir que va atreure molts religiosos per la seva eloqüència.

Per la seva fidelitat al culte de les imatges fou desterrat al Quersonès Tauric, segurament per l'emperador Teòfil (829-842). A la mort de l'emperador fou cridat per l'emperadriu Teodora, i mercès al favor del patriarca Ignasi II de Constantinoble (847-858 i 867-877) va obtenir el càrrec de sceuophylax, o portador dels objectes sagrats de la gran església de la capital; Josep era acceptat tant per Ignasi com pel seu rival Foci. Va morir a molt avançada edat el 883.

Obres[modifica]

Josep és principalment famós per haver escrit un gran nombre (un miler, aproximadament) de cànons poètics i himnes, d'una gran qualitat literària. Se'n conserven alguns, però hi ha certa dificultat a distingir la seva obra de la de Josep Estudita, també poetes. Es consideren seus:

Continuen cantant-se en la litúrgia grega i oriental, i alguns s'han adaptat en himnes protestants.

Enllaços externs[modifica]