Joseph Bell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Bell
Joseph Bell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1837 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1911 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentDean Cemetery (Edimburg) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge, cirurgià, professor d'universitat i patòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesArthur Conan Doyle Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Katherine Erskine Murray (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJean Isabella Erskine Murray Bell (en) Tradueix
Benjamin Bell (en) Tradueix
Cecilia Craigie Bell (en) Tradueix
Cecilia Craigie Bell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesBenjamin Bell of Blackethouse (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataCecilia Barbara Craigie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Joseph Bell, a Edimburg

Joseph Bell (Edimburg, 2 de desembre de 1837 - 4 d'octubre de 1911) va ser un doctor i professor universitari a la Edinburgh Infirmary de la Universitat d'Edimburg. El seu mètode analític va influir en sir Arthur Conan Doyle, que va ser alumne seu el 1877, a l'hora de crear el seu famós personatge Sherlock Holmes.

Va néixer a Edimburg el 1837 en una família amb precedents en el camp de la medicina, entre els quals destacava sir Charles Bell, conegut per la descripció de la paràlisi de Bell.

Joseph Bell estudiava amb precisió aspectes com la manera de caminar, l'accent, les mans i la indumentària d'un individu i amb aquestes dades podia arribar a conèixer diversos trets d'aquesta persona. Així acostumava a engrescar els seus alumnes perquè reconeguessin els seus pacients mitjançant l'observació precisa de l'individu i la deducció lògica. Sovint sorprenia tant el mateix pacient com els alumnes fent afirmacions d'aquest tipus, a vegades fins i tot abans que el pacient digués res.

El doctor Bell era conscient que Doyle l'havia pres com a referència per a la seva obra detectivesca i en feia gala. Sempre va tenir interès en el seu àlter ego i fins va fer el pròleg d'un dels llibres de Sherlock Holmes.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Bell