Vés al contingut

Joseph Bertin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Bertin
Biografia
Naixement1690 Modifica el valor a Wikidata
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1736 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
NacionalitatRegne de França
Regne d'Anglaterra
Activitat
OcupacióJugador i escriptor d'escacs
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

El capità Joseph Bertin (1690s - c. 1736) fou un dels primers escriptors d'escacs en anglès.[1]

Biografia

[modifica]

Bertin era un hugonot nascut a Castelmoron-sur-Lot els anys 1690. Va anar a viure a Anglaterra de ben jove, va naturalitzar-s'hi i esdevenir ciutadà anglès el 1713, i es va casar el 1719. El 1726, va ingressar en un regiment regular que servia al Carib. Posteriorment fou promocionat al grau de Capità, i finalment fou llicenciat de l'exèrcit com a invàlid.[2] El 1735 va publicar un petit volum titulat The Noble Game of Chess.[2][3] El mateix any, fou comissionat en un Regiment d'Invàlids i, segons Hooper i Whyld, "amb tota probabilitat va morir poc després."[2]

The Noble Game of Chess

[modifica]

David Hooper i Kenneth Whyld a The Oxford Companion to Chess diuen del seu llibre The Noble Game of Chess que és "el primer llibre d'escacs significatiu escrit en anglès".[2] B. Goulding Brown, escrivint al British Chess Magazine de desembre de 1932, va dir que era el primer llibre d'escacs original anglès.[3]

The Noble Game of Chess es venia només a Slaughter's Coffee House.[2][3][4] Contenia anàlisis d'obertures i consells útils sobre el mig joc, i establia 19 "regles" per a jugar als escacs. Moltes segueixen essent útils actualment. Alguns exemples:

"2. Mai juguis la dama, fins que la teva posició estigui bastant oberta, que no es pot perdre cap moviment, i una posició molt oberta dona una bona situació".
"3. No donis xecs sense sentit, per la mateixa raó."
"8. Considera bé abans de moure, què és el que el teu adversari et podria fer, per tal d'oposar-te a les seves aspiracions."
"18. Per jugar bé la fase final de la partida, has de calcular a qui li toca moure, ja que d'això sempre en depèn la partida." (Això és una referència al zugzwang.)[5]

Bertin donava un gran valor a l'avantatge del primer moviment de les blanques.[6] El llibre també conté 26 partides, amb cada variant analitzada tractada com una partida separada.[7] Les partides estan dividides en "gambets" i "partides tancades".[6]

Problema

[modifica]
abcdefgh
8
a8 negres alfil
c8 negres torre
d8 negres rei
e8 negres torre
c7 negres alfil
e7 negres peó
f7 negres cavall
a6 blanques torre
d6 negres peó
e6 blanques dama
e5 blanques peó
f5 negres peó
h5 negres peó
a4 blanques cavall
d4 blanques peó
f4 blanques peó
b3 blanques cavall
e3 negres dama
g3 negres peó
h3 blanques peó
g2 blanques peó
d1 blanques alfil
f1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Bertin, Blanques juguen i guanyen
abcdefgh
8
c8 negres torre
e8 negres torre
c7 negres alfil
e7 negres peó
f7 negres cavall
a6 blanques torre
c6 blanques alfil
e6 negres rei
d5 blanques peó
e5 blanques peó
f5 negres peó
h5 negres peó
f4 blanques peó
e3 negres dama
g3 negres peó
h3 blanques peó
g2 blanques peó
f1 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Bertin, posició final

A l'esquerra hi ha un problema d'escacs extret de la pàgina 54 del llibre de Bertin. Les blanques guanyen amb 1.Dd7+! Rxd7 2.Cbc5+ Rd8 3.Ce6+ Rd7 4.Cac5+ dxc5 5.Cxc5+ Re8 6.Ce6+ Rd7 7.Aa4+ Ac6 8.Axc6+ Rxe6 9.d5#.[8]

Notes i referències

[modifica]
  1. I.A. Horowitz, Chess Openings: Theory and Practice, Simon and Schuster, 1964, p. VII.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 David Hooper i Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press, 2a ed. 1992, p. 38. ISBN 0-19-866164-9
  3. 3,0 3,1 3,2 Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, p. 23.
  4. H. J. R. Murray, A History of Chess, Oxford University Press, 1913, pp. 846-47. ISBN 0-19-827403-3
  5. Hooper & Whyld, pp. 38-39.
  6. 6,0 6,1 Murray, p. 847.
  7. David DeLucia, David DeLucia's Chess Library: A Few Old Friends (2a ed. 2007), p. 65.
  8. A.J. Roycroft, Test Tube Chess, Stackpole Books, 1972, p. 73. ISBN 0-8117-1734-8