Joseph Bertin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1690  França (França) |
| Mort | 1736 (45/46 anys) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Regne de França Regne d'Anglaterra |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador i escriptor d'escacs |
| Esport | escacs |
El capità Joseph Bertin (1690s - c. 1736) fou un dels primers escriptors d'escacs en anglès.[1]
Biografia[modifica]
Bertin era un hugonot nascut a Castelmoron-sur-Lot els anys 1690. Va anar a viure a Anglaterra de ben jove, va naturalitzar-s'hi i esdevenir ciutadà anglès el 1713, i es va casar el 1719. El 1726, va ingressar en un regiment regular que servia al Carib. Posteriorment fou promocionat al grau de Capità, i finalment fou llicenciat de l'exèrcit com a invàlid.[2] El 1735 va publicar un petit volum titulat The Noble Game of Chess.[2][3] El mateix any, fou comissionat en un Regiment d'Invàlids i, segons Hooper i Whyld, "amb tota probabilitat va morir poc després."[2]
The Noble Game of Chess[modifica]
David Hooper i Kenneth Whyld a The Oxford Companion to Chess diuen del seu llibre The Noble Game of Chess que és "el primer llibre d'escacs significatiu escrit en anglès".[2] B. Goulding Brown, escrivint al British Chess Magazine de desembre de 1932, va dir que era el primer llibre d'escacs original anglès.[3]
The Noble Game of Chess es venia només a Slaughter's Coffee House.[2][3][4] Contenia anàlisis d'obertures i consells útils sobre el mig joc, i establia 19 "regles" per a jugar als escacs. Moltes segueixen essent útils actualment. Alguns exemples:
- "2. Mai juguis la dama, fins que la teva posició estigui bastant oberta, que no es pot perdre cap moviment, i una posició molt oberta dona una bona situació".
- "3. No donis xecs sense sentit, per la mateixa raó."
- "8. Considera bé abans de moure, què és el que el teu adversari et podria fer, per tal d'oposar-te a les seves aspiracions."
- "18. Per jugar bé la fase final de la partida, has de calcular a qui li toca moure, ja que d'això sempre en depèn la partida." (Això és una referència al zugzwang.)[5]
Bertin donava un gran valor a l'avantatge del primer moviment de les blanques.[6] El llibre també conté 26 partides, amb cada variant analitzada tractada com una partida separada.[7] Les partides estan dividides en "gambets" i "partides tancades".[6]
Problema[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 | | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
A l'esquerra hi ha un problema d'escacs extret de la pàgina 54 del llibre de Bertin. Les blanques guanyen amb 1.Dd7+! Rxd7 2.Cbc5+ Rd8 3.Ce6+ Rd7 4.Cac5+ dxc5 5.Cxc5+ Re8 6.Ce6+ Rd7 7.Aa4+ Ac6 8.Axc6+ Rxe6 9.d5#.[8]
Notes i referències[modifica]
- ↑ I.A. Horowitz, Chess Openings: Theory and Practice, Simon and Schuster, 1964, p. VII.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 David Hooper i Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press, 2a ed. 1992, p. 38. ISBN 0-19-866164-9
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, p. 23.
- ↑ H. J. R. Murray, A History of Chess, Oxford University Press, 1913, pp. 846-47. ISBN 0-19-827403-3
- ↑ Hooper & Whyld, pp. 38-39.
- ↑ 6,0 6,1 Murray, p. 847.
- ↑ David DeLucia, David DeLucia's Chess Library: A Few Old Friends (2a ed. 2007), p. 65.
- ↑ A.J. Roycroft, Test Tube Chess, Stackpole Books, 1972, p. 73. ISBN 0-8117-1734-8