Joseph Daussoigne-Méhul

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph Daussoigne-Méhul
Joseph Daussoigne-Mehul.jpg
Daguerreotip de Joseph Daussoigne-Méhul
Nom original(fr) Louis Joseph Daussoigne-Méhul Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis-Joseph Daussoigne Modifica el valor a Wikidata
10 juny 1790 Modifica el valor a Wikidata
Givet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1875 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Director Conservatori Reial de Lieja
1826 – 1862 – Etienne-Joseph Soubre → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris (1799–1809) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i professor
OcupadorConservatoire de Paris (1803–) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsLouis Adam, Charles Simon Catel i Étienne Nicolas Méhul Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCésar Franck, Etienne-Joseph Soubre i Jean-Théodore Radoux Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAlexandre Daussoigne-Méhul Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 26c59c87-502a-4bfe-b1b2-150416206f37 IMSLP: Category:Daussoigne-Méhul,_Joseph Modifica els identificadors a Wikidata

Joseph Daussoigne-Méhul (Givet, Ardenes, 10 de juny de 1790Lieja, Bèlgica, 10 de març de 1875 fou un compositor francès.

Fou deixeble del seu oncle Étienne, el 1907 aconseguí el segon premi de composició, i el 1809 el segon, escrivint a Roma l'òpera Robert Guiscard, que no va poder veure representada, malgrat la protecció del seu oncle i de les seves reals condicions per a la música. La mateixa sort van córrer altres de les seves obres, a excepció de Aspasie (1820), que no assolí només que un èxit mediocre.

Després posà recitatius a l'òpera Stratonice, i acabà Valentine de Milan, ambdues del seu oncle Étienne, i més tard féu representar una òpera titulada Les deux Salem, que tampoc fou ben rebuda pel públic, pel que, desanimat, marxà de París, conservatori del qual n'era professor, i acceptà el de Lieja, on tingué entre d'altres alumnes a Félix-Étienne Ledent i, abandonant quasi des de llavors, la composició.

A més de les òperes citades se li deuen: Les amants corsaries; Le faux inquisiteur; Le testament i una cantata titulada Une journée de la Revolution. També va escriure nombrosos articles pel Butlletí de l'Acadèmia Reial de Bèlgica.

Bibliografia[modifica]