Vés al contingut

Joseph Johann von Littrow

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Johann von Littrow

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1781 Modifica el valor a Wikidata
Horšovský Týn (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1840 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Carolina de Praga
Es coneix perTriangle d'estiu
Projecció de Littrow
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Cracòvia
Universitat de Kazan
Universitat de Viena
Observatori de Viena
Membre de
Influències en
Obra
Estudiant doctoralNikolai Brashman
Ivan Simonov
Família
FillsKarl Ludwig von Littrow Modifica el valor a Wikidata

Joseph Johann von Littrow (Horšovský Týn, 13 de març de 1781 - Viena, 30 de novembre de 1840) fou un astrònom i matemàtic txec.

Vida i Obra

[modifica]

Von Littrow va estudiar a la universitat Carolina de Praga entre 1799 i 1802, any en què es va graduar en teologia i lleis.[1] Després de fer de tutor privat d'un compte de Silèsia, va ser nomenat professor d'astronomia a la universitat de Cracòvia el 1807. Entre 1810 i 1816 ho va ser la universitat de Kazan, on va construir un observatori astronòmic. De 1816 a 1819 va ser co-director del observatori de Ofen (Budapest) i, a partir de 1819, va ser professor de la universitat de Viena i director del seu observatori.[2]

Littrow va escriure nombrosos llibres d'astronomia que van tenir força èxit. Potser el més difós va ser Die Wunder des Himmels (Les meravelles del cel), publicat en tres volums entre 1833 i 1836.[2]

El 1839 va publicar un atlas celeste amb el títol de Atlas des Gestirnten Himmels (Atlas dels cels estrellats) en el que va utilitzat el que avui es coneix com a projecció de Littrow.[3]

També va publicar altres llibres intentant introduir mots com corografia o calendografia per a referir-se a les tasques dels astrònoms, però sense gaire èxit.[4]

Finalment, també és recordat per haver estat el inventor d'un sistema per comunicar la nostra presència a l'univers a d'altres possibles habitants: es tractava d'un projecte majúscul al desert del Sàhara fent cremat querosè.[5]

Referències

[modifica]
  1. Kanas, pàgina 340.
  2. 2,0 2,1 Kanas, pàgina 341.
  3. Kanas, pàgina 342.
  4. van der Krogt, pàgina 139.
  5. Musso, pàgina 490.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]