Vés al contingut

José Horn Areilza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Horn Areilza
Biografia
Naixement1880 Modifica el valor a Wikidata
Filipines Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Bilbao
  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 30 de juliol de 1936
CircumscripcióBiscaia
  Senador per Biscaia
10 de març de 1918 – 22 de juny de 1920
  Alcalde de Bilbao
1 de juliol de 1909 – 18 de novembre de 1909
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Basc
Llista
Diputat a les Corts republicanes

24 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Diputat a les Corts republicanes
28 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Diputat a les Corts republicanes
12 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Biscaia (capital)
Alcalde de Bilbao
Senador del Regne
Modifica el valor a Wikidata

José Horn y Mendia de Areilza (Cagsana, província d'Albay, Filipines, 1880 -Bilbao, 30 de juliol de 1936) fou un polític i advocat basc.

Biografia

[modifica]

Nasqué a les Filipines però el seu pare era de Vitòria i la seva mare de Bermeo. Va estudiar Dret a la Universitat de Deusto (1894-1900), on milità a les joventuts del Partit Nacionalista Basc, i després de llicenciar-se treballà com a advocat i com a professor de dret a la Universitat.

Amb el Partit Nacionalista Basc fou escollit alcalde de Bilbao el 1909, regidor d'Abando el 1911 i del 1913 al 1917, i diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. Fou un dels nacionalistes bascs que signaren el, 25 d'octubre de 1918 una carta adreçada al president dels EUA Woodrow Wilson. El mateix any fou nomenat senador per Biscaia, i reclamà la creació d'una Universitat del País Basc. El 1932 fou nomenat president del Bizkai Buru Batzar del PNB.

Col·laborà també al diari Euzkadi, i com a advocat defensà militants nacionalistes com el director de la revista, Pantaleón Ramírez de Olano i Francisco Idiakez, per a qui aconseguí l'anul·lació de la condemna, malgrat l'oposició de juristes com Ángel Ossorio y Gallardo. Alhora, fou conseller del Banc Guipuscoà i de la Companyia Marítima Euskalduna (creada el 1927). A les Corts Espanyoles fou un dels principals oradors en defensa de l'Estatut d'Estella i el 1933 fou nomenat portaveu de la Minoria Basca. El 1935 fou Degà del Col·legi d'Advocats de Biscaia. Va morir d'un càncer cerebral poc després de començar la guerra civil espanyola.

Enllaços externs

[modifica]