Joystick

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Elements del Joystick:
1 Mànec
2 Base
3 Botó de tir
4 Botons addicionals
5 Interruptor d'auto-tir
6 Palanca
7 Botó direccional
8 Ventosa
Connectors

Un joystick o palanca de control és un dispositiu de control de dos o tres eixos que s'usa en un ordinador o videoconsola al transbordador espacial o els avions de caça, passant per grues.

Se sol diferenciar entre joysticks digitals (tenen 4 interruptors encès/apagat en una creu situada en la base, més les seves combinacions i els botons d'acció) i joysticks analògics (usen potenciòmetres per a llegir contínuament l'estat de cada eix, i a més de botons d'acció poden incorporar controls lliscants), essent aquests últims més precisos.[1][2]

Història[modifica]

Els joysticks s'utilitzaven originàriament per a controlar els alerons i elevadors d'una aeronau.

El nom joystick pareix deure's al pilot francès de principi del segle XX Robert Esnault-Pelterie.[3] També s'atribueix als pilots Robert Loraine i James Henry Joyce. El joystick en si mateix estava present en els primers avions, encara que el seu origen mecànic roman incert.[4]

El primer joystick elèctric amb eixos probablement va ser inventat en 1944 en Alemanya. Es va desenvolupar per a controlar la bomba guiada Henschel Hs 293. El joystick era utilitzat per l'operador per a dirigir el míssil cap al seu blanc per control de ràdio. El joystick constava d'interruptors encès/apagat en compte de sensors analògics, per la qual cosa se'l podria considerar el primer joystick digital. El senyal es transmetia al míssil mitjançant un cable fi.

Aquesta idea va ser aprofitada pels científics del Heeresversuchsanstalt a Peenemünde. Una part de l'equip del programa alemany de coets desenvolupava el míssil Wasserfall, successor del coet V-2, el primer míssil terra-aire dissenyat per a derrocar avions enemics. L'equip de desenvolupament del Wasserfall va modificar el sistema de control per a convertir el senyal elèctric a senyals de ràdio que es transmetien al míssil, eliminant la necessitat del cable.

Els primers joystick de màquina recreativa de saló, eren joysticks digitals perquè l'estàndard de connexió de les plaques de circuiteria d'aquestes màquines majoritàriament usat, dit Jamma, que connecta els diferents perifèrics de la carcassa (monitor, botonera, admissor de monedes...), només detecta pulsacions obert/tancat, per la qual cosa els joystick han de ser d'aquest tipus. En evolucionar les recreatives al mateix temps que els ordinadors i videoconsoles van començar a aparèixer controls de tipus analògic.

Les primeres consoles Pong usaven potenciòmetres però la videoconsola Atari 2600 va establir el que seria l'estàndard majoritàriament usat (amb variacions) de joystick digital de 2 eixos + un botó de foc, combinat amb una parella de potenciòmetres (per a usar amb paddles/ratolí/trackball). Per l'altre costat, l'Apple II va introduir el joystick analògic amb connector de 9 pins, que va ser adoptat per l'IBM PC però amb connector de 15 pins. Només uns pocs ordinadors de 8 bits van utilitzar la seva pròpia variació del joystick analògic. Per la seua banda Nintendo va introduir amb el seu NES la primera interfície propietària amb senyals múltiplexs, que amb variacions propietàries en cada consola i generació ha estat el sistema utilitzat en les videoconsoles fins a l'aparició de l'USB

Apple va utilitzar la interfície Apple Desktop Bus com a mètode de connexió de joysticks analògics i digitals i gamepads en els Apple Macintosh (notablement cars per les poques quantitats fabricades), fins que l'aparició del iMac va marcar el pas a USB

Detalls tècnics[modifica]

La majoria de joysticks són bidimensionals, amb dos eixos de moviment (semblant a un ratolí), però n'hi ha d'una o tres dimensions. Un joystick és generalment configurat de manera que movent el joystick esquerre o dret emeti senyals de moviment al llarg de l'eix X, i el seu avançament (cap amunt) o cap enrere (cap avall) emeti els senyals de moviment al llarg de l'eix Y. En joysticks que estan configurats per al moviment tridimensional, girant la palanca esquerra (contra-moviment) o dreta (sentit horari) els senyals de les agulles del rellotge al llarg de l'eix Z. Aquests tres eixos - X, Y i Z - són, en relació amb una aeronau, un gir, inclinació i referències.

Un joystick analògic és una palanca de comandament que té estats continus, per exemple, retorna una mesura d'angle de moviment en qualsevol direcció en el pla o l'espai (en general utilitzant els potenciòmetres) i un joystick digital dóna només d'encès / apagat els senyals de quatre direccions diferents, i mecànicament les combinacions possibles (per exemple, dalt-dreta, baix-esquerra, etc.) (Joysticks digitals van ser molt comuns, com a controladors de joc per a les consoles de vídeo, màquines d'arcade, i els ordinadors personals de la dècada de 1980.)

A més els joysticks solen tenir un o més botons de foc, s'utilitzen per a activar alguna mena d'acció. Aquests són simples interruptors on / off.

Alguns joysticks tenen la capacitat de regeneració de la força. Aquests són els dispositius de manera activa, no sols els dispositius d'entrada. L'equip pot tornar un senyal al joystick que fa resistir el moviment amb una força de retorn o fa vibrar la palanca de control.

La majoria d'E / S de targetes d'interfície per a PC tenen una palanca de comandament (control del joc) del port. Els joysticks moderns en la seva majoria empren una interfície USB per a la connexió a la computadora o la consola.

La tecnologia d'assistència[modifica]

En els joysticks, hi pot haver un dispositiu assenyalador dit tecnologia d'assistència, que s'utilitza per a reemplaçar el ratolí de l'ordinador per a les persones amb discapacitat física força severa. En lloc de controlar els jocs amb aquests joysticks es connecten al port USB i es controlen amb el punter del ratolí. Sovint són útils per a les persones amb condicions atetoide, com ara paràlisi cerebral, que troben més fàcil de comprendre que un ratolí estàndard. Joysticks miniatura també estan disponibles per a les persones amb condicions que impliquen la feblesa muscular com la distròfia muscular o la malaltia de la motoneurona. També s'utilitzen en les cadires de rodes elèctriques per al control de la potència, ja que són simples i eficaços per al seu ús com a mètode de control.

Interruptor hat[modifica]

Es coneix com a interruptor hat o canviador de punt de vista. Permet que hom miri entorn seu en un món virtual, de navegar pels menús... En simuladors de vol, molts la utilitzen per a canviar la vista del jugador[4], mentre que altres jocs de vegades l'utilitzen com un substitut per al D-pad.

L'interruptor és un barret al capdamunt del mànec dit coolio hat, anomenat així pel fet de tenir un d'aspecte semblant a un arnès, pot ser considerat ofensiu.

En un avió real, l'interruptor barret pot controlar coses com l'aleró o el timó de tall.

El Joystick al PC d'IBM[modifica]

Antigament, per a poder connectar el joystick a l'ordinador compatible PC, aquest havia de disposar d'un adaptador per a jocs, que és un port amb un connector de 15 pins de tipus D. Aquest port, generalment s'havia d'afegir a la computadora mitjançant una targeta d'expansió especial, o una que posseïsca múltiples funcions, com per exemple la de so, que a més tenia un adaptador d'aquest tipus, ja que normalment també era usat en connexions MIDI. Aquest adaptador podia reconèixer fins a quatre interruptors i quatre entrades resistives. Els interruptors generalment són botons que permeten d'efectuar certes funcions pel programa que s'estiga executant. Les entrades resistives són potenciòmetres adaptats a dispositius mecànics que simulen un comandament real, com ara palanques o timons, en el cas dels simuladors de vol. Aquests joystick els podem definir com a analògics, ja que el senyal enviat per aquest port per a les palanques de posició eren valors analògics (associats a la resistència) que havien de ser calibrats.

Els joysticks per a PC actuals es connecten a l'ordinador pel port USB, enciant senyals digitals a través d'aquest port, que han de ser interpretats pel seu corresponent driver, per tant s'ha eliminat la limitació de palanques i botons, podent ser el dispositiu dissenyat amb tants botons o palanques com el fabricant determine. La tecnologia USB ha permès també d'utilitzar controls de videoconsola com els de les Playstation en el PC amb l'adaptador adequat.

Assistència a discapacitats[modifica]

Certs tipus especials de joysticks s'utilitzen en els ordinadors moderns amb interfície USB com a substituts del ratolí com a dispositiu apuntador, per a persones afectades per paràlisi cerebral, distròfia muscular o esclerosi lateral amiotròfica.

Referències[modifica]