Juan Antonio Cavestany y González Nandín
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 desembre 1862 Sevilla (Espanya) |
Mort | 22 desembre 1924 (61 anys) Madrid |
Diputat a Corts | |
Senador vitalici | |
Senador del Regne | |
Governador civil de la província de Madrid | |
Activitat | |
Camp de treball | Forma dramàtica, política i literatura |
Ocupació | polític, escriptor |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (1902–) |
Fills | Rafael Cavestany de Anduaga, Pablo Cavestany de Anduaga |
Juan Antonio Cavestany y González Nandín (Sevilla, 31 de desembre de 1861 - Madrid, 22 de desembre de 1924) fou un escriptor i polític andalús, diputat al Congrés dels Diputats durant la restauració borbònica i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola.
Passà la seva infantesa a Sevilla, on va començar a escriure de ben jove, i assolí l'èxit quan va estrenar el 13 de desembre de 1877, amb només 17 anys, la peça de teatre El esclavo de su culpa.[1] Militant del Partit Conservador, fou escollit diputat pel districte de Grazalema (província de Cadis) a les eleccions generals espanyoles de 1891, pel de Vitigudino (província de Salamanca) a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898 i 1899, i pel de Sequeros (província de Salamanca) a les eleccions generals espanyoles de 1903.[2] Després fou senador per la província de Salamanca de 1905 a 1910 i senador vitalici en 1914.[3]
En 1902 va ingressar com acadèmic a la Reial Acadèmia Espanyola amb el discurs La copla popular.[4] Ha estat autor de poemes molt popular a Andalusia com El parque de María Luisa.
Obres
- El esclavo de su culpa (1877)
- Poesías (1883)
- Versos viejos (1907)
- Tristes y alegres (1916)
Referències
- ↑ Juan Antonio Cavestany a sevillapedia
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Juan de Cavestany al web de la RAE
Enllaços externs
- Juan Antonio Cavestany, a mcnbiografias
- Juan Antonio Cavestany a poesiaselecta.com
Precedit per: Cayetano Fernández Cabello |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira F 1902-1924 |
Succeït per: Eduardo Gómez de Baquero |