Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia. Fill de Gaspar Pérez de Guzmán y Gómez de Sandoval i de Juana Fernández de Córdoba y Enríquez de Ribera, va ostentar els títols de I marquès de Valverde, XVI comte de Niebla, XI duc de Medina Sidonia i IX marquès de Cazaza.

Durant el regnat de Carles II fou virrei de Catalunya entre 1690 i 1693,[1] conseller d'estat des de 1699 i l'últim majordom major del rei. Quan Felip V va arribar al tron el va substituir pel marquès de Villafranca i el va fer caballerís major.[2][3]

Núpcies i descendència[modifica | modifica el codi]

  1. Antonia Teresa Pimentel, filla del XI comte i VIII duc de Benavente.
    1. Manuel Alonso Pérez de Guzmán y Pimentel.
  2. María Sinforosa Núñez de Guzmán y Vélez de Guevara, IV duquessa de Medina de las Torres, III duquessa de Sanlúcar la Mayor, IV marquesa de Toral. No van tenir descendència.



Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos de Gurrea Aragón y de Borja
Virrei de Catalunya
Coat of Arms of Charles II of Spain (1668-1700).svg

16901693
Succeït per:
Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Referències[modifica | modifica el codi]