Juan Pablo Duarte
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1813 Santo Domingo (República Dominicana) |
| Mort | 15 juliol 1876 (63 anys) Caracas (Veneçuela) |
| President de la República Dominicana | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, polític |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | La Trinitaria (en)  |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Pares | Juan José Duarte Rodríguez i Manuela Díez Jiménez |
Signatura  | |
 | |
Juan Pablo Duarte (Santo Domingo, 1813 — Caracas, 1876) va ser un polític dominicà.[1]
Va estudiar a Espanya i va tornar a Santo Domingo per combatre la invasió haitiana de la República Dominicana al capdavant de la societat secreta La Trinitaria (1833-44). Després de la independència va presidir el nou govern però els conservadors, partidaris de la protecció d'una potència europea, l'obligaren a exiliar-se. Va tornar a Santo Domingo el 1864 quan es van expulsar definitivament els espanyols. Va ocupar diversos càrrecs diplomàtics a l'Amèrica del Sud, fins que es retirà, encara a l'exili. Juntament amb Matías Ramón Mella i Francisco del Rosario Sánchez se'l considera un dels pares fundadors de la República Dominicana.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Pablo Duarte |
- ↑ «Juan Pablo Duarte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.