Juan Pablo Forner

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuan Pablo Forner
Juan Pablo Forner.jpg
Biografia
Naixement 17 febrer 1756
Mèrida
Mort 16 març 1797 (41 anys)
Madrid
Educació Universitat de Madrid
Real Universidad de Toledo Tradueix
Activitat
Ocupació Escriptor
Ocupador Universitat de Salamanca
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Juan Pablo Forner y Segarra (Mérida, Extremadura, 17 de febrer de 1756 - Madrid, 16 de març de 1797), va ser un escriptor espanyol.

Biografia[modifica]

Era de família valenciana, va ser educat pel seu oncle que era el famós metge Andrés Piquer. Va estudiar Dret a les universitats de madrid i Toledo i va ser professor de jurisprudència a la Universitat de Salamanca. Va ser propegit per Manuel Godoy i per això va ser nomenat fiscla del crim de l'Audiència de Sevilla (1790) i del Consell de Castella (1796). La Real Academia Española premià la seva Sátira contra los vicios introducidos en la Poesía por los malos poetas de 1782. Ell mateix va satiritzar a gairebé tots els escriptors contemporanis, especialment agre va ser contra Tomás de Iriarte, Vicente García de la Huerta, Francisco Sánchez Barbero, José de Vargas Ponce, Cándido María Trigueros i León de Arroyal.

Va ser un apassionat nacionalista espanyol i va defensar la cultura espanyola davant el judici que n'havia fet Masson de Morvilliers a la Enciclopédie Méthodique (1782) "Què es deu a Espanya?". La resposata de Forner va ser realitzada per encàrrec del Comte de Floridablanca, amb el títol de: Oración apologética por la España y su mérito literario (1786); això li va valdre la paròdia Pan y Toros de León de Arroyal i el menyspreu d'altres il·lustrats dient que estava massa enganxat als poderosos.

Obres[modifica]

  • Obras de don Juan Pablo Forner recogidas y ordenadas por D. Luis Villanueva, Madrid: Imp. La Amistad, 1843.
  • Sátira contra los vicios introducidos en la poesía castellana, premiada por la Real Academia Española, Madrid: Ibarra, 1783.
  • Oración apologética por la España y su mérito literario (1786)
  • Discurso sobre el modo de escribir y mejorar la historia de España
  • Exequias de la lengua castellana.
  • El asno erudito. Fábula original, obra póstuma de un poeta anónimo. Publicada por Pablo Segarra Madrid: Imprenta del Supremo Consejo de Indias, 1782. Contra Tomás de Iriarte.
  • Los gramáticos. Historia chinesca (1782), Clásicos castellanos, 1970, prólogo de José Jurado. Contra Tomás de Iriarte.
  • Discurso sobre la tortura, edición de Santiago Mollfulleda. Barcelona: Crítica, 1990.
  • La corneja sin plumas (1795), contra Vargas Ponce.
  • Carta de don Antonio de Varas, contra Trigueros.
  • Reflexiones sobre la "Lección crítica" que ha publicado don Vicente García de la Huerta. Las escribía en vindicación de la buena memoria de Miguel de Cervantes Saavedra Tomé Cecial, ex-escudero del bachiller Sansón Carrasco. Madrid: Imprenta Real, 1786.

Bibliografia[modifica]

  • François Lopez, Juan Pablo Forner et la crise de la conscience espagnole au XVIIIè siècle (1976). Tr.: Juan Pablo Forner y la crisis de la conciencia española en el siglo XVIII, Valladolid, Junta de Castilla y León, 1999 (versión de Fernando Villaverde).
  • José Antonio Maravall, Estudios de Historia del pensamiento español. Siglo XVIII (Mondadori, 1991), artículo "La obra de Forner".

Enllaços externs[modifica]

Plantilla:Wikisource autor