Juan Pablo Mohr Prieto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1987  |
| Desaparició | 5 febrer 2021 |
| Mort | p. 6 febrer 2021 (33 anys) K2 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Diego Portales |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, alpinista |
| Esport | alpinisme |
Juan Pablo Mohr Prieto (Xile, 9 de febrer de 1987 - K2, el Pakistan, 6 de febrer de 2021) va ser un arquitecte i alpinista xilè, especialitzat en l'ascens de vuit mils. En 2017 va fer l'ascensió a l'Annapurna i a l'any següent el Manaslu. El 2019, va completar al costat de Sergi Mingote les ascensions al Lhotse i al Dhaulagiri. Posteriorment també va assolir el cim de l'Everest.[1]
Biografia[modifica]
El 2012, es gradua com a arquitecte per la Universitat Diego Portales, per després dedicar-se a la realització de diversos cursos d'alpinisme i rescat. Creà la fundació Deporte Libre, una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu la instal·lació d'infraestructures esportives en espais abandonats.[2]
L'any 2017, en companyia de Sebastián Rojas, aconsegueix coronar el cim de l'Annapurna (8091 m), convertint-se així en un dels pocs xilens en assolir aquesta fita.[3] En 2019, Mohr va establir un Rècord Guinness en ser la primera persona a realitzar l'ascens al cim del Lhotse (8.516 m), per a després fer l'Everest (8.848 m) sense pausa, és a dir, sense tornar al camp base en menys d'una setmana, sense l'ajuda de xerpes i sense oxigen.[4] A l'octubre del mateix any, va efectuar un ascens, també en estil alpí al Dhaulagiri (8.167 m).[5]
Després d'aquests dos projectes, Mohr comença a delinear un projecte per pujar fins al cim més alt de cadascuna de les setze regions de Xile i construir refugis de muntanya en totes elles. En declaracions seves digué que «com a arquitecte vull dissenyar i fer refugis a les muntanyes més altes de cada regió per a expandir el muntanyisme a Xile». Així mateix, contemplava també el desenvolupament de tallers de muntanyisme i capacitació a les comunitat locals, amb l'objectius de generar un sistema que permetés l'administració local de cada refugi. Aquesta projecte comptà amb el suport del Ministeri de Béns Nacionals, l'Institut Nacional de l'Esport i del Servei Nacional de Turisme.[6][7]
Accident al K2[modifica]
A finals del 2020, Mohr va viatjar al K2 juntament amb Sergi Mingote, per convertir-se en els primers que ascendien la muntanya en temporada hivernal. Mohr es trobava en companyia de Mingote quan aquest últim va morir en una caiguda, el dia 16 de gener de 2021. Després de la mort del seu company, Mohr decidí continuar el seu intent, en companyia de l'alpinista italiana Tamara Lunger. Amb l'abandó de Lunger, Mohr s'uneix a l'equip format pels pakistanesos Muhammad Alí Sadpara i Sajid Sadpara i l'islandès Snorri Sigurjónsson. No obstant, Sajid és veié obligat a abandonar l'intent a causa del mal funcionament del seu regulador d'oxigen.[8] Posteriorment, el divendres 5 de febrer, durant l'ascens al cim, es perd el contacte amb els dispositius GPS del trio degut, probablement, al fred extrem de la zona.[9] El dia següent són declarats desapareguts els tres alpinistes i s'inicia la cerca amb ajuda de l'exèrcit pakistanès, però aquesta no dóna resultats.[10] Finalment, el 18 de febrer, el govern del Pakistan dóna per morts als tres membres de l'expedició. «Hem arribat a la conclusió que els escaladors ja no es troben en aquest món», va sostenir el ministre de Turisme, Raja Nasir Ali Khan, el qual va explicar que la decisió de declarar-los morts fou presa per les autoritats governamentals, l'exèrcit i les famílies dels alpinistes, després de gairebé dues setmanes de cerca en condicions climàtiques adverses.[11]
El 26 de juliol de 2021 es va confirmar la troballa del cos de Mohr, al costat dels seus companys, Ali i Sigurjónsson.[12] La seva família, després de viatjar al Pakistan, va decidir deixar el seu cos a la muntanya declarant que el lloc és "un dels millors per al seu descans".[13]
Referències[modifica]
- ↑ «Juan Pablo Mohr: “No es bueno que haya tanta gente en el K2, pero tampoco es malo”» (en castellà). Desnivel.com, 29-12-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Juan Pablo Mohr : Red de Líderes Jóvenes». www.redlideres.cl. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Histórico: Cordada chilena hace cumbre en el Annapurna». Revista Escalando. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Juan Pablo Mohr, el montañista chileno que logró un Récord Guinness en dos de las cumbres más altas del mundo» (en castellà). El Mostrador, 25-05-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Juan Pablo Mohr: “Cada ‘ocho mil’ es más difícil que el anterior”», 04-10-2019. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Harz, Matías. «El tremendo y noble desafío por el que irá el montañista chileno que hizo historia consiguiendo un Récord Guinness». Emol, 23-04-2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «El Volcán Tronador en nuestra región fue la primera cumbre conquistada: Montañista Juan Pablo Mohr pretende subir las 16 cumbres más altas de cada una de las regiones del país» (en castellà). El Heraldo Austral. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ «Missing on K2 Juan Pablo Mohr, Muhammad Ali Sadpara, John Snorri» (en anglès). PlanetMountain.com. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Juan Pablo Mohr se encuentra desaparecido en la montaña K2» (en castellà). AS Chile, 06-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Se suspende por mal clima la búsqueda del montañista chileno Juan Pablo Mohr y sus compañeros, desaparecidos en el K2». Emol, 06-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Ortega, Claudio. «Gobierno de Pakistán declara como fallecidos al chileno Juan Pablo Mohr y los otros dos montañistas desaparecidos en el K2» (en castellà). Emol, 18-02-2021. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ «Encuentran cuerpo de chileno Juan Pablo Mohr y otros dos montañistas desaparecidos en el K2» (en castellà). BioBioChile - La Red de Prensa Más Grande de Chile, 26-07-2021. [Consulta: 26 juliol 2021].
- ↑ «Familia de Juan Pablo Mohr decide dejar cuerpo del montañista en el K2» (en castellà). [Consulta: 13 agost 2021].