Judith Chemla
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1983 (40 anys) Gentilly (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, escriptora, cantant |
| Activitat | 2007 – |
Premis
| |
     | |
Judith Chemla (Gentilly, 5 de juliol de 1983) és una actriu francesa de cinema i teatre.
Biografia[modifica]
Judith Chemla va néixer i va créixer a la comuna francesa de Gentilly. El seu pare és un violinista d'ascendència jueva-tunisiana i la seva mare és una advocada originària de Borgonya. Tots dos es van divorciar quan Chemla era jove. A l'edat de 7 anys, Chemla va començar a aprendre a tocar el violí. A l'edat de 14 anys, va deixar de tocar el violí i va començar a mostrar més interès per l'actuació. Mentre estudiava l'escola secundària va començar a prendre classes de teatre amb Emmanuel Demarcy-Motta. Després, va assistir a classes d'actuació amb Bruno Wacrenier al conservatori del 5è Districte de París, i també va assistir a classes amb Cécile Grandin al conservatori de Bourg-la-Reine–Sceaux. Posteriorment, Chemla va assistir al Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic on va conèixer a Muriel Mayette, qui la va convidar a unir-se al Comédie-Française. Quan va acceptar la invitació de Muriel Mayette, Chemla va ser membre actiu de la Comédie-Française entre desembre de 2007 i juliol de 2009. El 2013, Chemla va guanyar el premi Lumière a l'actriu més prometedora i va ser nominada al César a la millor actriu pel seu paper secundari de Josepha a la pel·lícula Camille torna. El 2017, va ser nominada al César a la millor actriu pel seu paper protagonista de Jeanne du Perthuis des Vauds a la pel·lícula "Une vie". Chemla té un fill d'una relació que va mantenir amb l'actor James Thierrée, guanyador del César al millor actor secundari per la seva interpretació a Chocolat.[1]
Filmografia[modifica]
Cinema[modifica]
- Faut que ça danse! (2007), de Noémie Lvovsky.
- Hellphone (2007), de James Huth.
- Le Petit Chaperon rouge (2008), de Shinji Aoyama (curtmetratge).
- Musée haut, musée bas (2008), de Jean-Michel Ribes
- Versailles (2008), de Pierre Schöller
- De vrais mensonges (2010), de Pierre Salvadori.
- La Princesse de Montpensier (2010), de Bertrand Tavernier
- Je suis un no man's land (2011), de Thierry Jousse.
- Camille redouble (2012), de Noémie Lvovsky.
- L'Homme que l'on aimait trop (2014), d'André Téchiné.
- Ce sentiment de l'été (2015), de Mikhael Hers.
- Rendez-vous à Atlit (2015), de Shirel Amitay.
- Une vie (2016), de Stéphane Brizé.
- C'est la vie (2017), d'Éric Toledano i Olivier Nakache.
- Drôle de père (2017), d'Amélie van Elmbt.
- Traviata - Vous méritez un avenir meilleur (2018), de Corentin Leconte.
- Maya (2018), de Mia Hansen-Løve.
- Lune de miel (2019), d'Élise Otzenberger.
- Vif-Argent (2019), de Stéphane Batut.
Televisió[modifica]
- Engrenages (2012) (sèrie de televisió, temporada 4).
- Miroir mon Amour (2012), de Siegrid Alnoy (telefilm).
- 15 jours ailleurs (2013), de Didier Bivel (telefilm).
- Le Bœuf clandestin (2013), de Gérard Jourd'hui (telefilm).
- Tout est permis (2013), de Émilie Deleuze (telefilm).
Referències[modifica]
- ↑ Elisabeth Franck-Dumas (17 de juny de 2013). «Judith Chemla: une fille bien barrée». Libération. Consultat el 15 d'agost de 2019. (francès)