Julia Pastrana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Julia Pastrana
Pastrana.gif
Naixement 1834
Sinaloa de Leyva,Mèxic
Mort 25 de març de 1860 (26 anys)
Moscou
Ocupació Actriu

Julia Pastrana Santiago (1834, Estat de Sinaloa - 25 de març de 1860, Moscou). Neix a la tribu d'indis de Sierra Madre a l'estat de Sinaloa, Mèxic. Va ser famosa per ser una dona petita, pilosa i barbuda. Patia la síndrome d'hirsutisme amb fibromatosi gingival]]. La seva baixa estatura, propi de la seva ètnia, més una fesomia deformada i peluda va ser motiu per considerar-la la baula perduda de Charles Robert Darwin en l'evolució del simi a l'home actual. Es va criar a casa del Governador fins als 20 anys. Posteriorment un empresari americà del món de l'espectacle va ensenyar-li dansa i cant per exhibir-la. Va estrenar la seva funció en el teatre Gothic Hall de Nova York l'any 1854. La propaganda era similar a la utilitzada per anunciar l'espectacle del simi Mademoiselle Fanny. L'any 1855 va marxar cap Europa amb l'empresari Theodor Lent amb qui es casa l'any 1859. L'any 1860 a Moscou va ser mare amb l'ajuda del fòrceps d'un nen de quatre quilograms, però va morir als dos dies i poc després la mare, el 25 de març. Els dos cossos van ser embalsamats. L'any 1870 el seu marit es casa amb Marie Bartel, trenta anys més jove i també peluda. Marie també entra en el món de l'espectacle amb el nom de Zenora Pastrana que junt, amb les dues figures embalsamades, fa un nou espectacle. Quan va morir Theodor Lent, Marie torna a Alemanya i es retira a Dresde. Cedeix a Julia Pastrana i el seu fill a l'empresari d'espectacles J.B. Gassner per exhibir a les fires. Va durar vint anys més per Europa fins que els nazis van requisar els cossos embalsamats a Oslo.[1] L'any 1970 als EUA va haver-hi una protesta per la seva exhibició. L'any 1976 les mòmies són atacades i mutilades. L'any 1979 es robat i posteriorment entregat a la policia, però sense identificació. Finalment l'any 1977 es torna al Departament d'Anatomia de la Universitat d'Oslo. L'any 2012 la Universitat es compromet a tornar el cos a Mèxic com a un acte de dignitat i respecte als drets humans a l'ètnia Sinaloa.[2] i és enterrada al seu poble natal el dia 13 de febrer de l'any 2013.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Venus barbura y el eslabón perdido de Pilar Pedraza. Pàg 50 a 59. Ediciones Siruela. Madrid, 2009.
  2. Radio Bío-Bío. «Universidad noruega entregará a México restos de "mujer mono"», 30 d'abril de 2012.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julia Pastrana Modifica l'enllaç a Wikidata