Julia Wilbur
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1815 Milan (Nova York) |
| Mort | 6 juny 1895 (79 anys) |
| Dades personals | |
| Religió | Societat Religiosa d'Amics |
| Formació | Oakwood Friends School |
| Activitat | |
| Ocupació | diarista, infermera, sufragista |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Julia Wilbur (Milan, 8 d'agost de 1815 - 6 de juny de 1895) fou una quàquera abolicionista de l'esclavitud i sufragista. Va portar un diari durant la Guerra de Secessió i hi registrà fets d'importància històrica així com successos quotidians que proporcionen una imatge de la vida d'aquell temps.[1] Destacà al costat de Susan B. Anthony en la lluita pel dret al vot per a les dones. Fou de les primeres membres i després secretària de la Societat de Dames Anti-Esclavitud de Rochester (RLASS), que ajudà econòmicament el diari fundat per Frederick Douglass.[2][3]
Biografia[modifica]
Julia Ann Wilbur nasqué el 8 d'agost del 1815 en Milan (Nova York); era la tercera filla de Stephen Wilbur i Mary Lapham. Estudià en l'Escola dels Amics d'Oakwood en l'Internat dels Nou Socis del Comtat de Dutchess (Nova York), del 1829 al 1831. La seua mare va morir el 1835 i son pare es tornà a casar. Va romandre a casa ajudant a criar els seus germans abans de mudar-se a Rochester (Nova York) el 1844 per a treballar de mestra.[1]
Guerra de Secessió[modifica]
El 1862, la RLASS preguntà a Wilbur si estava interessada a treballar per a ajudar als «contrabandistes»: és a dir, els hòmens, dones i xiquets escapats de l'esclavitud que creuaven al territori ocupat per la Unió. Ella anotà en el seu diari: «un mestre per a anar al Sud i estan preguntant per mi».[4] Ella hi accedí i va viatjar a Washington a l'octubre d'aquest any.[5] Els oficials d'un grup anomenat Associació Nacional de Socors als Lliures la van instar a travessar el riu a Alexandria (Virgínia), on l'Exèrcit de la Unió havia entrat al començament de la guerra, per a treballar com a agent de socors, no pas de mestra.
Wilbur s'hi posà d'acord i treballà a Alexandria des de novembre del 1862 fins a febrer del 1865. Entre altres esforços, lluità per un millor habitatge i atenció mèdica per als lliberts. Va sol·licitar roba i altres avituallaments a grups del nord, que va distribuir des d'una improvisada «cambra de roba» en una casa ocupada del carrer Washington. Es va fer amiga de Harriet Jacobs, que es traslladà a Alexandria al gener del 1863.[5]
Reconstrucció[modifica]
Acabada la guerra, Wilbur treballà per a l'Oficina dels Hòmens Lliures, encara finançada sobretot pel RLASS. En aquest càrrec era una agent visitant: distribuïa bitllets per a canviar per combustible, menjar i altres necessitats. No sols lamentà que les necessitats superassen amb escreix l'ajuda disponible, sinó que reconegué que l'opinió pública s'estava girant en contra dels esforços de la Reconstrucció.[6] També feia viatges a Richmond i Fredericksburg per a proporcionar subministraments i ser testimoni i informar sobre les condicions de les poblacions abans esclavitzades.[7]
Esforços pel sufragi[modifica]
Abans de la guerra, Wilbur dedicà més temps a l'abolicionisme de l'esclavitud que a les activitats feministes, tot i que sempre havia recolzat els drets econòmics, socials i polítics de les dones.[5] El 1869, planejà juntament amb altres cinc dones registrar-se per a votar en les eleccions de Washington. Presentaren una carta als jutges electorals que deia: «Sabem que és inusual que les del nostre sexe facen tal petició. Ho fem perquè creiem que tenim dret a la franquícia». Tot i que els jutges van rebutjar la petició, hi constà en la premsa.[8]
Darrers anys[modifica]
En adonar-se que el treball en l'Oficina de Freedmen s'estava acabant, Wilbur cercà un treball en el govern federal, i fou membre de la primera generació de dones treballadores del govern.[9] Va treballar en l'Oficina de Patents i Marques dels Estats Units, fins a gairebé els 80 anys. En el seu obituari s'assenyalà que «durant molts anys havia participat activament en tasques partidàries de la causa de la llibertat».[10] Està enterrada en la parcel·la de la seua família a Avon (Nova York).[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «About Julia Wilbur». Paula Tarnapol Whitacre.
- ↑ «Rochester Ladies' Anti-Slavery Society papers 1851-1868». quod.lib.umich.edu.
- ↑ 3,0 3,1 «Julia Ann Wilbur (1815-1895) - Find A Grave...». www.findagrave.com.
- ↑ Julia Wilbur Diary, August 16, 1862, MC.1158, Quaker & Special Collections, Haverford College.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Whitacre, Paula Tarnapol.. A Civil Life in an Uncivil Time : Julia Wilbur's Struggle for Purpose.. Lincoln, UNITED STATES: Potomac Books, 2017. ISBN 978-1612349602. OCLC 995536865.
- ↑ Julia Wilbur Diary, 30 de desembre de 1866, i 4 de gener de 1867, MC.1158, Quaker & Special Collections, Haverford College.
- ↑ Vegeu: Julia Wilbur to James McKim, 10 de gener de 1866, Samuel J. May Anti-Slavery Collection, Division of Rare and Manuscript Collections, Cornell University.
- ↑ National Republican, 26 d'abril de 1869; New York Herald, 23 d'abril de 1869.
- ↑ Ziparo, Jessica. This grand experiment : when women entered the federal workforce in Civil War-era Washington, D.C (en anglés), 17 de desembre de 2017. ISBN 9781469635989. OCLC 1005354007.
- ↑ Avon Herald, 19 de juny del 1895.