Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
|
|||||
| Lema | ¡Arriba los valores hispánicos!  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | JONS | ||||
| Tipus | moviment polític | ||||
| Ideologia política | Nacionalsindicalisme Feixisme Nacionalisme espanyol Totalitarisme Tercera posició | ||||
| Alineació política | Extrema dreta | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Juntas Castellanas de Actuación Hispánica La Traza | ||||
| Creació | octubre 1931 | ||||
| Fundador | Onésimo Redondo Ortega Alberto Ardanaz | ||||
| Data de dissolució o abolició | febrer 1934 | ||||
| Reemplaçat per | Falange Española de las JONS | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Òrgan de premsa | Libertad (en)  | ||||
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).[1][2]
Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:
- la indiscutible unitat d'Espanya;
- el respecte a la tradició religiosa;
- l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
- l'aferrissat antimarxisme;
- la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
- el control públic de la riquesa;
- la dignificació plena dels treballadors.
L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer Cueto, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot en l'àmbit universitari. Les facultats valencianes de Medicina i Dret van comptar amb alumnes que es van veure atrets per les idees d'Onésimo Redondo. D'aquesta manera, l''organització es va fundar a la ciutat de València per estudiants universitaris com Maximilià Lloret, Adolfo Rincón de Arellano i Fernando Albiñana. Aquests van organitzar protestes i diverses accions violentes, a més de fer una important tasca de propaganda a través del seu periòdic Patria Sindicalista.
Referències[modifica]
- ↑ Sanz Hoya, 2006, p. 147.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 40.
Bibliografia[modifica]
- Gallego, Ferran, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español, Editorial Síntesis, Madrid, 2005. ISBN 84-9756-313-1
- Mota Muñoz, José Fernando. ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (en castellà). València: Publicacions de la Universitat de València, 2020. ISBN 978-84-9134-567-1.
- Payne, Stanley G. Franco y José Antonio. El extraño caso del fascismo español. Editorial Planeta. Barcelona, 1997. ISBN 84-08-02286-5
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Sanz Hoya, Julián. De la resistencia a la reacción: las derechas frente a la Segunda República (Cantabria, 1931-1936). Universidad de Cantabria / Kadmos, 2006.
- Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espanola. Editorial Grijalbo. Barcelona, 1976. ISBN 84-253-0694-9
- Tusell, Javier, Historia de España del siglo XX (II). La crisis de los años treinta: República y Guerra Civil, Editorial Taurus, Madrid, 1999.