Jurij Vega

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJurij Vega
Georg Freiherr von Vega
Georg Vega.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sl) Jurij Veha (Vehovec)
(de) Georg Freiherr von Vega Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1754 Modifica el valor a Wikidata
Zagorica pri Dolskem (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1802 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nussdorf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (valor desconegut Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Conegut perTaules de logaritmes
Activitat
Director de tesiGabriel Gruber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAritmètica computacional Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióEscola Imperial d'Artlleria de Viena
Membre de
Influències
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIgnaz Lindner
Família
CònjugeJosefa Swoboda
ParesJernej Veha i Helena Maselj
Premis

Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.

Vida[modifica]

Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.[1]

Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.[3]

L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,[4] al marge d'alguna participació en les diferents guerres de la seva època. L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.[5]

Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.

Obra[modifica]

Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:

  • Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d’un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.[6] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.
  • El Thesaurus logarithmorum completus (1794, Leipzig), unes taules de logaritmes calculades exactament fins al desè decimal,[7] que també es van fer servir durant molt de temps.[4]

Referències[modifica]

  1. Južnič (2003), pàgina 69.
  2. Južnič (2003), pàgina 74.
  3. Južnič (2003), pàgina 76.
  4. 4,0 4,1 Plut-Pregelj & Rogel, pàgina 480.
  5. Južnič (2003), pàgina 79.
  6. Sandifer, pàgina 2.
  7. Sandifer, pàgines 18-19.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jurij Vega
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. [Consulta: 8 agost 2015].
  • Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University. [Consulta: 8 agost 2015].