Jurij Vega

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJurij Vega
Georg Freiherr von Vega
Georg Freiherr von Vega 1802.jpg
Nom original (sl) Jurij Veha (Vehovec)
(de) Georg Freiherr von Vega
Biografia
Naixement 23 de març de 1754
Zagorica, Ljubljana, Eslovènia
Mort 26 de setembre de 1802(1802-09-26) (als 48 anys)
Viena, Imperi Austríac, avui Àustria
Causa de mort Desconegut
Es coneix per Taules de logaritmes
Activitat
Director de tesi Gabriel Gruber Tradueix
Camp de treball Aritmètica computacional
Ocupació Matemàtiques
Organització Escola Imperial d'Artlleria de Viena
Influències John Machin
Obra
Estudiant doctoral Ignaz Lindner
Família
Cònjuge Josefa Swoboda
Pares Jernej Veha i Helena Maselj
Modifica les dades a Wikidata

Jurij Vega o Veha (1754-1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.

Vida[modifica]

Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.[1]

Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.[3]

L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,[4] al marge d'alguna participació en les diferents guerres de la seva època. L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.[5]

Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.

Obra[modifica]

Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:

  • Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d’un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.[6] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.
  • El Thesaurus logarithmorum completus (1794, Leipzig), unes taules de logaritmes calculades exactament fins al desè decimal,[7] que també es van fer servir durant molt de temps.[4]

Referències[modifica]

  1. Južnič (2003), pàgina 69.
  2. Južnič (2003), pàgina 74.
  3. Južnič (2003), pàgina 76.
  4. 4,0 4,1 Plut-Pregelj & Rogel, pàgina 480.
  5. Južnič (2003), pàgina 79.
  6. Sandifer, pàgina 2.
  7. Sandifer, pàgines 18-19.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jurij Vega Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. [Consulta: 8 agost 2015].
  • Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University. [Consulta: 8 agost 2015].