Vés al contingut

Jurij Vega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJurij Vega
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sl) Jurij Bartlomej Veha Modifica el valor a Wikidata
23 març 1754 Modifica el valor a Wikidata
Zagorica pri Dolskem (Imperi Habsburg) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1802 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Nussdorf (Arxiducat d'Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu de Ljubljana - enginyer naval (1773–1775)
Col·legi jesuïta de Ljubljana (1767–1773) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiGabriel Gruber i Joseph von Maffei Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAritmètica computacional Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, militar, agrimensor, meteoròleg, físic, astrònom, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArsenal de Viena (1780–1787)
Àustria Interior (1775–1780) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Grau militartinent coronel (1802–)
major (1793–)
tinent (1784–)
sotstinent (1781–)
general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra russoturca
Primera Coalició
Segona Coalició Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralIgnaz Lindner Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró (1800–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJosefa Swoboda Modifica el valor a Wikidata
ParesJernej Veha i Helena Maselj
Premis


Find a Grave: 232733193Modifica el valor a Wikidata

Jurij Vega (eslovè: Jurij Bartolomej Veha (Vehovec)) (Zagorica pri Dolskem, 23 de març de 1754 - Nussdorf, 26 de setembre de 1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.

Vida

[modifica]
Casa natal de Jurij Vega.

Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.[1]

Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.[3]

L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,[4] al marge de la seva participació en les diferents guerres de la seva època.[5] L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.[6]

Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.[7]

Obra

[modifica]

Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:

  • Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d'un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.[8] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.
  • El Thesaurus logarithmorum completus (1794, Leipzig), unes taules de logaritmes calculades exactament fins al desè decimal,[9] que també es van fer servir durant molt de temps.[4]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].
  • Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].