Jurij Vega
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (sl) Jurij Bartlomej Veha 23 març 1754 Zagorica pri Dolskem (Imperi Habsburg) |
| Mort | 26 setembre 1802 Nussdorf (Arxiducat d'Àustria) |
| Causa de mort | homicidi |
| Formació | Liceu de Ljubljana - enginyer naval (1773–1775) Col·legi jesuïta de Ljubljana (1767–1773) |
| Director de tesi | Gabriel Gruber i Joseph von Maffei |
| Activitat | |
| Camp de treball | Aritmètica computacional |
| Ocupació | matemàtic, militar, agrimensor, meteoròleg, físic, astrònom, enginyer |
| Ocupador | Arsenal de Viena (1780–1787) Àustria Interior (1775–1780) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Grau militar | tinent coronel (1802–) major (1793–) tinent (1784–) sotstinent (1781–) general |
| Conflicte | Guerra russoturca Primera Coalició Segona Coalició |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ignaz Lindner |
| Altres | |
| Títol | Baró (1800–) |
| Cònjuge | Josefa Swoboda |
| Pares | Jernej Veha i Helena Maselj |
| Premis | |
Jurij Vega (eslovè: Jurij Bartolomej Veha (Vehovec)) (Zagorica pri Dolskem, 23 de març de 1754 - Nussdorf, 26 de setembre de 1802), més conegut pel seu nom en alemany Georg von Vega, fou un matemàtic i militar eslovè.
Vida
[modifica]
Vega va estudiar en la seva adolescència al col·legi jesuïta de Ljubljana. A partir de 1773, en ser dissolta l'orde, va passar al gymnasium de la mateixa ciutat on va tenir de professor Gabriel Gruber i rebent el títol d'enginyer naval el 1775. Durant els seus estudis va estar fent algunes tasques hidràuliques dirigides per Gruber.[1]
Quan Vega es va graduar, Gruber havia rebut l'encàrrec de regular les aigües del riu Mura, projecte en el qual col·labora Vega fins al 1779, residint a Graz (Estíria).[2] Vega aprofita aquests anys per relacionar-se amb el món intel·lectual de Graz, fa conferències a la universitat i coneix el matemàtic Leopold Biwald.[3]
L'any 1780, Vega va obtenir un lloc de professor de matemàtiques, física i balística a l'Escola d'Artilleria de Viena, lloc que mantindria fins a la seva mort,[4] al marge de la seva participació en les diferents guerres de la seva època.[5] L'any 1785 és nomenat baró per l'emperador, en premi a les millores didàctiques introduïdes a l'Escola Imperial.[6]
Un cràter de la Lluna porta el seu nom en el seu honor. El bitllet de 50 tolars eslovens portava la seva efígie.[7]
Obra
[modifica]Vega va escriure diversos llibres tècnics, sobretot de balística, i un compendi de matemàtiques en quatre volums (Vorlesungen über die Mathematik) que es va reeditar nombroses vegades; però les obres per les que ha passat a la història són:
- Un article escrit el 1789 i publicat el 1795 per l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg titulat Detérmination de la demi-circonférence d'un cercle dont le diameter est =1, exprimée en 140 figures decimals, en el que va calcular els primers 140 decimals del nombre π. Tot i que en el decimal 127 hi ha un error, aquest resultat es va fer servir per tots els matemàtics durant més de cinquanta anys.[8] Per aconseguir-ho, utilitza la fórmula de John Machin.
Referències
[modifica]- ↑ Južnič, 2003, p. 69.
- ↑ Južnič, 2003, p. 74.
- ↑ Južnič, 2003, p. 76.
- 1 2 Plut-Pregelj i Rogel, 2007, p. 480.
- ↑ Južnič, 2004, p. 223-224.
- ↑ Južnič, 2003, p. 79.
- ↑ Pisanski i Wilson, 1995, p. 76.
- ↑ Sandifer, 2004, p. 2.
- ↑ Sandifer, 2004, p. 18-19.
Bibliografia
[modifica]- Južnič, Stanislav «Gabriel Gruber in navigacijski inženir Jurij Vega» (en eslovè). Arhivi, Vol. 26, Num. 1, 2003, pàg. 69-80. ISSN: 0351-2835.
- Južnič, Stanislav «Učenec Jurij in ucitelj Vega» (en eslovè). Solska Kronica, Num. 2, 2004, pàg. 209-225. Arxivat de l'original el 2016-03-04. ISSN: 1318-6728.
- Pisanski, Tomaz; Wilson, Robin «Jurij Vega - Slovenian mathematician» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 17, Num. 2, 1995, pàg. 76. DOI: 10.1007/BF03024905. ISSN: 0343-6993.
- Plut-Pregelj, Leopoldina; Rogel, Carole. «Vega, Jurij». A: The A to Z of Slovenia (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 480. ISBN 978-0-8108-7216-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jurij Vega» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Razpet, Marko. «Jurij Vega and the Calendar». University of Ljubljana, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].
- Sandifer, Edward. «Why 140 Digits of Pi Matter». Western Connecticut State University, 2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 8 agost 2015].