Vés al contingut

Kaş

Plantilla:Infotaula geografia políticaKaş
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 11′ 59″ N, 29° 38′ 25″ E / 36.1997°N,29.6403°E / 36.1997; 29.6403
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Antalya Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població58.600 (2018) Modifica el valor a Wikidata (26,27 hab./km²)
Idioma oficialturc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.231 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webkas.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Kaş és una ciutat de pesca, busseig i turisme, i un municipi i districte de la província d'Antalya, Turquia.[1] La seva superfície és de 1.750 km2,[2] i la seva població és de 62.866 (2022).[3] És a 168 km a l'oest de la ciutat d'Antalya. Com a estació turística, està relativament verge.

Història

[modifica]

Encara que la península de Teke ha estat ocupada des de l'edat de pedra, sembla que Kaş va ser fundada pels licis, i el seu nom en llengua licia era Habesos o Habesa. Va ser membre de la Lliga Lícia, i la seva importància durant aquest temps queda confirmada per la presència d'una de les necròpolis liciana.

En el període hel·lenístic i sota l'⁣Imperi Romà va servir com a port de Phellus anomenat Antiphellus (grec: Αντίφελλος), el nom amb què es coneixia en aquella època.

Mapa històric de Kaş per Piri Reis
L'enfonsament d'un Douglas DC-3, un dels aproximadament 50 llocs de busseig a les rodalies de Kaş.

La ciutat va patir a causa de les incursions àrabs, llavors va ser annexat (sota el nom d'Andifli) al sultanat d'Anatòlia de Rum, dirigit pels seljúcides. Després de la desaparició dels seljúcides, va passar sota els otomans.

El 1923, a causa de l'⁣intercanvi forçós de poblacions entre Grècia i Turquia després de la guerra greco-turca, la població d'origen grec de la zona va marxar cap a Grècia.[4]

A principis de la dècada de 1990 el turisme va començar a créixer a Kaş, amb visitants principalment del Regne Unit i Alemanya. Aquest creixement del turisme va provocar una explosió en la construcció d'apartaments (sovint sense llicència), que amenaça greument el paisatge i el medi ambient. Particularment afectada és la península de Çukurbağ, a l'oest de la ciutat, que ara hi ha construïts hotels de luxe.

Referències

[modifica]
  1. Büyükşehir İlçe Belediyesi, Turkey Civil Administration Departments Inventory. Retrieved 8 June 2023.
  2. «İl ve İlçe Yüz ölçümleri». General Directorate of Mapping. [Consulta: 22 maig 2023].
  3. «Address-based population registration system (ADNKS) results dated 31 December 2022, Favorite Reports» (XLS) (en anglès). TÜİK. [Consulta: 22 maig 2023].
  4. Darke, Diana. Guide to Aegean and Mediterranean Turkey. M. Haag, 1986, p. 160. ISBN 9780902743342. 

Bibliografia

[modifica]
  • Hazlitt, William. The Classical Gazetteer: A Dictionary of Ancient geography Sacred & Profane. Whittaker, London, 1851. 
  • Bertarelli, L.V.. Guida d'Italia, Vol. XVII (en italià). Milano: Consociazione Turistica Italiana, 1929.