Canac
Dones canaques | |
Tipus | ètnia i pobles indígenes |
---|---|
Població total | 86.788 |
Llengua | francès, llengües canac |
Religió | catolicisme, protestantisme, animisme |
Regions amb poblacions significatives | |
Nova Caledònia |
Canac és el nom donat als melanesis de Nova Caledònia. Són un poble melanèsic semblant als aborígens australians, que es caracteritza per tenir la pell fosca de color bru roig o xocolata. L'alçada és mitjana (160-165 cm), el cos massís i els membres robusts. També són dolicocèfals, amb la volta craniana força alta, amb arcades supraciliars protuberants, pòmuls molt marcats, ulls enfonsats i llavis grossos, amb nas ample i deprimit, i cabells cresps i llargs. Segons el cens del 1996, hi havia 86.788 canacs a Nova Caledònia (el 44,1% dels habitants de l'illa). El seu percentatge augmenta al 90,7% a les Illes Loyauté i al 78,7% a la província del Nord, però baixa al 25,7% a la província del Sud.
El terme té el seu origen en el mot hawaià kanaka que significa 'persona' i és usat en general pels polinesis per a referir-se a ells mateixos. Els navegants i mercaders europeus van generalitzar-ne l'ús, sobretot en la forma francesa canaque, per referir-se no sols als hawaiians o als polinesis, sinó també als pobles de Melanèsia i Micronèsia.
A Nova Caledònia, el terme es va utilitzar per part dels francesos de manera pejorativa. A partir dels anys 1960, els moviments independentistes de Nova Caledònia es van apropiar del terme, sota la grafia kanak, i la nació kanak ha esdevingut Kanaky. Amb unes trenta llengües autòctones diferents, no existia una denominació comuna per al país i la població melanèsia de Nova Caledònia. El terme que abans era pejoratiu avui s'utilitza amb orgull i com a símbol de reivindicació cultural i emancipació política.
Un canac famós és el futbolista Christian Karembeu que va jugar al Reial Madrid entre 1997 i 2000.
Art canac
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Patrimoni i identitat canacs a Nova Caledònia.
- Agència de Desenvolupament de la Cultura Canac.
- Web de l'àrea tradicional Djubea Kapone Arxivat 2019-01-09 a Wayback Machine..