Karakorum
ᠬᠠᠷᠠ ᠬᠣᠷᠢᠨ (mis) Хархорин (mis) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Mongòlia | |||
Aimags | Província d'Övörkhangai | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 9.439 (2015) (4,56 hab./km²) | |||
Idioma oficial | mongol | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 2.072 km² | |||
Altitud | 1.471 m | |||
Creació | 1220 | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Karakorum (en mongol en alfabet ciríl·lic: Хархорум, Kharkhorum; en alfabet mongol:ᠬᠠᠷᠠᠬᠣᠷᠣᠮ, Qaraqorum; en xinès: 哈拉和林}}) fou la capital de l'Imperi Mongol al segle xiii i de la Mongòlia postimperial entre els segles xiv i xv. El seu nom vol dir "Corró Negre". Les seves ruïnes es troben a l'actual província (aimag) d'Övörkhangai, prop de la ciutat de Kharkhorin i del monestir d'Erdene Zuu, que va ser construït amb les seves restes.
Inicialment, va portar el nom d'Urdubaligh ("la vila de la cort"). En xinès, s'anomenà Ho Lin.[1] El 1235 s'hi va construir un recinte emmurallat. Karakorum, propera a Balasagun, ja havia servit com a capital teòrica després del 1220, però fins a Ogodei no fou realment la capital. Les millors descripcions corresponen a Guillem de Rubrouck i a Alà-ad-Din Juwayní. Les seves ruïnes foren descobertes el 1889 per N. M. Yadrentsev i foren explorades per una missió russa dirigida per Radlov el 1891. Els anys 1948 i 1949 s'hi va fer una excavació conjunta russomongola.
Va perdre importància quan els emperadors es van traslladar a la Xina, però enderrocada la dinastia el 1368, els emperadors hi van retornar i fou altra vegada capital entre 1368 i el moment del segle xv en què la dinastia es va extingir. Actualment, a la vora hi ha el monestir d'Erdeni-Dzu.
Referències
[modifica]- ↑ M. Pelliot, Note sur Karakorum, J. A., 1925; i Barthold, Karakorum, a Enciclopèdia de l'Islam