Vall de l'Orkhon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaVall de l'Orkhon
Orchon-mongolei.JPG
Tipologia vall
Mongòlia

Patrimoni de la Humanitat
Tipus Natural
Criteris (ii), (iii) i (iv)
Declaració 2004 (28a sessió)
Identificador 1081
Regió Àsia i Oceania
47° 33′ 24″ N, 102° 49′ 53″ E / 47.556666666667°N,102.83138888889°E / 47.556666666667; 102.83138888889
Modifica dades a Wikidata

El Paisatge cultural de la Vall de l'Orkhon s'estén per les ribes del riu Orkhon a la província d'Orkhon, en la Mongòlia central, prop de 360 km a l'oest de la capital Ulan Bator. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2004, per representar l'evolució de les tradicions ramaderes nòmades durant més de dos mil·lennis. Abasta una àrea protegida de 7.537 ha i una àrea de respecte de 143.867 ha.[1]

Llocs[modifica]

Els principals llocs de la vall són:[2]

  • Els Memorials en honor als prínceps turcs de principis del segle VIII Bilge Khan i Kul Tigin amb les seves Inscripcions d'Orkhon, que són considerades com els més impressionants monuments dels nòmades de l'Imperi Göktürk. Van ser excavats i desxifrats per arqueòlegs russos el 1889-93.
  • Les ruïnes de Khar Balgas, la capital dels uigurs del segle VIII, que cobreix 50 km² i que conté les ruïnes del palau, de mercats, temples, monestirs, etc.
  • Les ruïnes de la capital de Genguis Khan, Karakorum, que pot haver estat una influència per a la construcció del famós palau de Xanadú.
  • El Monestir d'Erdene Zuu, el primer monestir budista establert a Mongòlia. Va ser parcialment destruït per les autoritats comunistes el 1937-40.
  • L'Eremiteri de Tuvkhun és un altre monestir, que va ser gairebé  destruït totalment pels comunistes mongols.
  • Les ruïnes del palau mongol dels segles XIII i XIV en el Pujol Doit, es pensa que va ser la residència d'Ogodei.
Vista panoràmica de la Valle de l'Orkhon

Referències[modifica]

  1. «Orkhon Valley Cultural Landscape». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 7 maig 2017].
  2. «Orkhon Valley Cultural Landscape». Documents. UNESCO. [Consulta: 7 maig 2017].