Karina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKarina
Wiki karina.jpg
Nom original María Isabel Llaudes Santiago
Dades biogràfiques
Naixement 4 de desembre de 1946 (1946-12-04) (71 anys)
Jaén, Andalusia
Altres noms Karina
Nacionalitat Espanyola
Activitat professional
Ocupació Cantant i actriu
Període en actiu 1963-2015
Discogràfica Hispavox
Perfil-Divucsa
Emi-Hispavox

IMDB: nm0439339
Modifica dades a Wikidata

Karina, nom artístic de María Isabel Llaudes Santiago (Jaén, Andalusia, 4 de desembre de 1946) és una cantant i actriu espanyola. Que tingué gran èxit en els anys 60 i 70 a Espanya i Amèrica llatina. Dedicada a l'anomenada cançó lleugera, començà a cantar als setze anys. Fou una de les escasses veus solistes que aconseguiren una llarga sèrie d'èxits en una dècada en la que l'ambient musical juvenil espanyol estava dominat per conjunt vocals dedicats a la música pop i rock. El seu repertori estava format quasi exclusivament per composicions en les que el tema era l'amor, sent gran part de les mateixes adaptacions al castellà de temes d'èxit composts per autors anglosaxons, destacant Las flechas del amor, El sol no brillarà nunca más i Romeo i Julieta entre moltes altres.

A més interpretà cançons d'autors espanyols, algunes compostes especialment per a ella per Tony Luz, llavors membre del conjunt Los Pekenikes, mereixent assenyalar-se El baúl de los recuerdos i Un dia feliz. Participà en diversos festivals de la cançó i també va intervenir en nombroses produccions cinematogràfiques d'ambient juvenil, sent els films Escala en Hi-fi i Los chicos del Preu, que dirigí Pere Lazaga el 1967, dos exemples d'aquesta activitat.

El 1970 es va presentar al programa Pasaporte a Dublín, en el qual s'escollia el cantant per representar Espanya al Festival d'Eurovisió de 1971, i en què van competir, a banda d'ella, personalitats molt destacades de la cançó espanyola de l'època, com Nino Bravo, Concha Márquez Piquer o Rocío Jurado. Malgrat que no estava entre les favorites, va tenir el públic del seu favor. Tot i les veus des de la seva família i discogràfica d'evitar el Festival d'Eurovisió, Karina va anar-hi amb la cançó Un mundo nuevo i va quedar en segona posició. El festival la va ajudar a reforçar la seva popularitat a Espanya i a més, després, va fer una gira per Amèrica Llatina i fins i tot va arribar a actuar als Estats Units.[1]

El 1978 el nou director de la discogràfica a la que treballava, Hispavox, no va renovar-li el contracte, adduint que estava passada de moda, malgrat que Karina era encara número u en vendes. La cantant va marxar a Mèxic a treballar i hi va publicar diversos discos de cançons ranxeres, alguns com Luna blanca i Viviré, van tenir molt d'èxit a les llistes llatinoamericanes.[2][3]

En els darrers anys, especialment després de l'època en què fou més coneguda, Karina va protagonitzar diversos escàndols i reportatges de la premsa rosa.[4][5] Després d'anunciar que tenia càncer, va sotmetre's a una intervenció mèdica i va aconseguir superar la malaltia.[6] El 2015 va decidir retirar-se definitivament de la seva carrera musical.[2] Amb motiu de la seva decisió va decidir escriure un llibre autobiogràfic relatant les vicissituds de la seva vida professional.[7]

Discografia[modifica]

  • Colores (Hispavox) 1970;
  • Pasaporte a Dublín (Hispavox) 1970;
  • Tiempo al tiempo (Hispavox) 1972;
  • Lo major de Karina (Hispavox) 1974;
  • Lady Elizabeth (Hispavox) 1975;
  • Siempre està en mi corazón (Tuboescape) 1986;
  • Ayer y hoy (Perfil-Divucsa) 1988;
  • Auténtica... (Perfil-Divucsa) 1990;
  • Soy como soy (Perfil-Divucsa) 1991;
  • Engañada (Perfil-Divucsa) 1992;
  • Sus grandes éxitos (Hispavox) 1993;
  • El baül de los recurdos (Divucsa) 1995;
  • Eps originales, vol, I (Emi-Hispavox) 1996;
  • Eps originales, vol, II (Emi-Hispavox) 1996;
  • Inolvodables, (Divucsa) 1996;
  • Viva el amor, (Divucsa) 1997.

Referències[modifica]

  1. Escartín, Javier «Yo sobreviví al festival de Eurovisión» (en castellà). ABC, 21-05-2013.
  2. 2,0 2,1 Ruiz, Alfonso S «Karina, en el baúl de los recuerdos». La Vanguardia, 25-01-2015.
  3. Yagüe, María Eugenia «Karina abre el baúl de sus recuerdos y dice adiós a los escenarios con una gira». La voz libre, 31-10-2014.
  4. Redacció «Entrevista: "No conozco el infierno, pero llevo mucho tiempo en el purgatorio"». Diario de Burgos, 08-09-2015.
  5. Soler, Lucas «Una de cal y otra de Karina». Libertad Digital, 08-06-2001.
  6. Díaz, Irene «Karina: "Ahora vivo con más alegría, ya no me paro en boberías"». Europa Press, 12-03-2012.
  7. Campuzano, Ana «Karina: 'He escrito un lirbo como broche final a mi carrera'». El Mundo, 23-09-2014.

Bibliografia[modifica]

  • Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 647 ISBN 84-8048-303-2