Katie Edith Gliddon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKatie Edith Gliddon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1883 Modifica el valor a Wikidata
Twickenham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Worthing (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSlade School of Fine Art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, suffragette Modifica el valor a Wikidata
Premis


Katie Edith Gliddon (6 de maig del 1883 - 1 de setembre del 1967) fou una pintora aquarel·lista i suffragette anglesa. Era membre de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU en anglès) per la qual va fer campanya i l'empresonaren a Holloway el 1912. Especialitzada a pintar flors, en els seus darrers anys fou professora de pintura i dibuix.

Biografia[modifica]

Katie Gliddon nasqué a Twickenham, Middlesex, al 1883, filla de Margaret Martha Lelean (1860-1941) i Aurelius James Louis Gliddon (1857-1929), ministre de l'Església Reformada Unida (1882-1884) i homeòpata.[1] El cens del 1911 la qualifica d'artista, perquè estudià en la Slade School of Fine Art del 1900 al 1904 amb Frederick Brown i Henry Tonks.[2] La seua germana petita Gladys Evelyn Gliddon (1886-1969) també hi figurava com a artista.[3] El seu germà menor, el tinent Maurice Gliddon, amb Creu Militar (1892–1917), fou assassinat durant la Primera Guerra Mundial.[4][5]

Activisme[modifica]

La cel·la de la presó de Katie Gliddon a Holloway, dibuixada per ella el 1912 per al The Poetical Works of Percy Bysshe Shelley

Es va unir a la branca Croydon de la WSPU al 1910, amb el pseudònim de Catherine Susan Gray. Al 1911 havia publicat articles sobre sufragi en alguns periòdics. La companyia Davis & Langdale, amb seu a Nova York, enumera una pintura a tinta i pinzell titulada Gliddon de l'artista Walter Sickert del 1912, que retrata a Katie Gliddon quan coneixia la germana de Sickert, Helena Swanwick, que també era activista pel sufragi.[6]

Al març del 1912, va trencar la finestra d'una oficina de correus de Wimpole Street. Fou arrestada i sentenciada a dos mesos de presó amb treballs forçats a Holloway, pena que va complir al març i abril del 1912.[7][8] Havia cosit llapis al coll del seu abric i els va usar per a escriure i il·lustrar un diari secret de presó als marges de la seua còpia de The Poetical Works of Percy Bysshe Shelley.[9]

Referències[modifica]

  1. «Turbulent years (1871-1884) at Twickenham Congregational (now United Reformed) CHurch». [Consulta: 2 gener 2024].
  2. Schwan, Anne «‘Bless the Gods for my pencils and paper’: Katie Gliddon's prison diary, Percy Bysshe Shelley and the suffragettes at Holloway» (en anglès). Women's History Review, 22, 1, 2013-02, pàg. 148–167. DOI: 10.1080/09612025.2012.724917. ISSN: 0961-2025.
  3. «Ancestry» (en anglés). [Consulta: 2 gener 2024].
  4. «Maurice Gliddon MC - Surrey in the Great War: A County Remembers - A Surrey Heritage (Surrey County Council) project». Arxivat de l'original el 14 de gener de 2020. [Consulta: 1r abril 2020].
  5. [https://discovery.nationalarchives.gov.uk/details/r/C1068602 Catalogue description Lieutenant Maurice GLIDDON. Royal Field Artillery.] (en anglès), 1914-1917. 
  6. «Davis & Langdale Company, Inc. - Robert Bevan». [Consulta: 2 gener 2024].
  7. «Ancestry». [Consulta: 2 gener 2024].
  8. «Papers of Katie Gliddon - Archives Hub». [Consulta: 2 gener 2024].
  9. Elizabeth Chapman, "The Women’s Library Moves: Deeds Not Words", (2013). Proceedings of the Charleston Library Conference - Purdue University.