Kelyanita
 Kelyanita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Hg₂+)₆Sb3+BrCl₂O₆ |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Dipòsit de mercuri de Kelyana, Riu Kelyana, Districte de Baunt, República de Buriatia, Transbaikalia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DD.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DD.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.07 |
| Dana | 10.6.11.1 |
| Heys | 8.9.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 23,5Å; b = 13,62Å; c = 10,31Å; β = 97,01° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1981-013 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Kyn |
| Referències | [1] |
La kelyanita és un mineral de la classe dels halurs. Anomenat així per la seva localitat tipus (riu Kelyana, Buriàtia, Rússia).
Característiques[modifica]
La kelyanita és un halur de fórmula química (Hg₂+)₆Sb3+BrCl₂O₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. A vegades es troba formant hàbits granulars, tot i que normalment es troba anhèdric o subhèdric en matriu.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kelyanita pertany a «03.DD: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Hg» juntament amb els següents minerals: eglestonita, kadyrelita, poiarkovita, hanawaltita, terlinguaïta, pinchita, gianel·laïta, mosesita, kleinita, tedhadleyita, vasilyevita, terlinguacreekita, aurivilliusita i comancheïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en zones d'oxidació en complexos minerals formats principalment per estibina i cinabri.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kelyanita |
- American Mineralogist (1983): 68: 1248-1249.
- Pervukhina, N.V., et al. (2007): The crystal structure of kelyanite: American Mineralogist 93,1666-1669.