Ken Saro-Wiwa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaKen Saro-Wiwa
Dades biogràfiques
Naixement Kenule Beeson Saro-Wiwa
10 d'octubre de 1941
Bori, Nigèria
Mort 10 de novembre de 1995 (54 anys)
Port Harcourt
Causa de mort Execució
Nacionalitat Nigeriana
Ètnia Ogoni
Activitat professional
Ocupació Escriptor, activista mediambiental, productor de televisió i poeta
Ocupador University of Lagos
Dades familiars
Fills Ken Wiwa
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Kenule "Ken" Beeson Saro-Wiwa (10 d'octubre de 1941 – 10 de novembre de 1995) va ser un escriptor (candidat al premi Nobel de literatura), productor de televisió, poeta i activista mediambiental nigerià, pertanyent a la minoria ètnica dels ogoni. Va liderar el Movement for the Survival of the Ogoni People (MOSOP) (Moviment per la supervivència dels ogonis), que va protestar de manera no-violenta contra la degradació ambiental extrema que patia el delta del riu Níger com a conseqüència dels processos d'extracció de petroli. Després de ser arrestat diverses vegades, va ser exectutat pel govern del dictador Sani Abacha el 10 de novembre de 1995, juntament amb 8 activistes més.[1] La seva mort va provocar una forta reacció internacional, que va comportar a Nigeria l'expulsió temporal de la Commonwealth[2] i multes milionàries per a l'empresa Royal Dutch Shell, una de les principals extractores de petroli de la zona, acusada d'estar relacionada amb la mort de l'escriptor.[3] Mig any després del seu assassinat, se li van atorgar dos premis pòstums per la seva lluita en favor de la preservació del medi ambient, el Right Livelihood Award (també conegut com a "premi Nobel alternatiu")[4] i el Goldman Environmental Prize.[5] Actualment és recordat com un símbol de la lluita no-violenta pels drets humans i ambientals.[6]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Kenule Beeson Saro-Wiwa va néixer el 10 d'octubre de 1941 a Bori, una petita ciutat de l'Estat de Rivers, Nigèria. Els seus pares eren Jim Wiwa (1904-2005), cap tribal dels ogoni, i Jessica.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nigeria executes critic of regime; nations protest». New York Times, 11-11-1995.(anglès)
  2. «La Commonwealth da dos años de plazo a Nigeria para restablecer la democracia». El País, 13-11-1995.(castellà)
  3. «Shell pagará 15,5 millones de dólares por los abusos en Nigeria». La Vanguardia, 09-06-2009.(castellà)
  4. «Ken Saro-Wiwa/Movement for the Survival of the Ogoni People (Nigeria)». The Right Livelihood Award, 1994.(anglès)
  5. «Ken Saro-Wiwa». The Goldman Environmental Prize, 1995.(anglès)
  6. «Nigeria: 20 años sin Ken Saro-Wiwa». El país, 10-11-2015.(castellà)
  7. «Jim Wiwa, Nigerian Chief and Father of Dissident, Is Dead». New York Times, 09-04-2005.(anglès)