Kenyon Hopkins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKenyon Hopkins
Biografia
Naixement(en) H. Kenyon Hopkins Modifica el valor a Wikidata
15 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata
Coffeyville (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1983 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, músic de jazz, arranjador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –  1983 Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficABC Records
Columbia Records
MGM Records
Capitol Records
Cadence
Verve Records Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0006132 Allmovie: p94816 TCM: 88857 TV.com: people/kenyon-hopkins AFI: 93929 TMDB.org: 5260
Musicbrainz: 7c9bd7aa-5972-4c5f-b7f5-1110d39feecf Discogs: 70524 Allmusic: mn0000086822 Modifica el valor a Wikidata

Kenyon Hopkins (Coffeyville, Kansas, 15 de gener de 1912 − Princeton, Nova Jersey, 7 d'abril de 1983) fou un compositor de cinema estatunidenc. Una de les llegendes del jazz estatunidenc, la participació en el cinema sempre estigué lligat a melodrames d'ambients sòrdids.[1]

Cursà composició i teoria de la música a l'Oberlin College i a la Universitat de Temple, completant els seus estudis a l'Escola de Música Contemporània de Nova York. El 1963 és nomenat director de la CBS, i dos anys després director musical de Paramount TV, encara que la seva activitat favorita era la de realitzar sessions de jazz a clubs de Nova York, al costat d'artistes com el trompetista Doc Severinsen i el pianista Hank Jones. Arribà a crear la seva pròpia banda, Kenyon Hopkins and His Orchestra, amb la qual se sentia còmode interpretant les seves bandes sonores. Aficionat del jazz, va utilitzar aquest gènere en totes les seves pel·lícules. Hi va crear un ambient obsessiu, serè i elegant, en obres mestres dirigides per Robert Rossen: Lilith, on reflecteix de manera magistral el món de la protagonista a partir d'un jazz de matisos psicològics, i El vividor, amb un jazz dur i malenconiós a to amb els billars en què sobreviu Paul Newman.[2]

També va compondre obres no cinematogràfiques com dues simfonies, quartets de cordes, sonates, i diversos treballs de cambra, a més dels ballets Room, Metamorphosis, i Three Conversations.

Bandes sonores[3][modifica]

Referències[modifica]

  1. Karlin, Fred. Listening to movies : the film lover's guide to film music. Nova York: Schirmer Books, 1994, p. 279. ISBN 0-02-873315-0. 
  2. MacDonald, Laurence E. The invisible art of film music : a comprehensive history (en anglès). Nova York: Ardsley House Publishers, 1998, p. 141. ISBN 1-880157-56-X. 
  3. Payne, Douglas. «Kenyon Hopkins: Discography». [Consulta: 15 novembre 2020].