Kerigma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El terme kerigma prové del grec κήρυγμα (anunci, proclamació) i significa 'proclamar com un emissari'. Es tracta d'un gènere literari bíblic que actualment és representat com l'anunci d'una bona notícia. Aquest mot s'aplica a la proclamació dels cristians que s'inicia poc després de la mort de Jesús de Natzaret.

A les Escriptures[modifica]

Els que s'han dedicat a la recerca del Jesús històric consideren kerigma tota la doctrina que apareix després de la mort de Jesús de Natzaret. Inicialment s'intentà eliminar tot allò corresponent al kerigma per accedir a la figura del Jesús històric. Després de comprovar que no és possible, s'inicià un apropament al Jesús de la història pròpiament a partir d'aquest kerigma. Així doncs, segons el llibre dels Fets dels Apòstols:

« Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort... »
— Fets 2, 22-25
« Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar. »
— Fets 2, 36

Aquests manifestacions amb l'aspecte d'acusació estan inserides, tanmateix, en l'estil i la tradició del profetisme jueu que es pot veure al llarg de l'Antic Testament. A més a més, segons la Bíblia, quan Jesús inicià el seu ministeri públic, ingressà a la sinagoga, prengué el rotlle del profeta Isaïes i llegí:

« L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn a la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor. »
— Lluc 4, 18-19

Després de llegir-ho, s'identificà a si mateix com el Messies de qui parlava el profeta als seus escrits. L'afirmació que fa Jesús en aquell moment és coneguda com el kerigma o anunci de la "bona nova" i constitueix la base de la prèdica per als seus seguidors.