Kerigma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El terme kerigma (o, catalanitzat més conformement a la tradició, cerigma)[1] prové del grec κήρυγμα:[2] “el que és anunciat o proclamat per un herald (ban, anunci, proclamació, declaració, ordre etc.)”. Es tracta d'un deverbatiu del verb κηρύσσειν, que significava “ésser herald; proclamar, anunciar, pregonar”. Aquest verb subjacent, κηρύσσειν, el trobem, per exemple, a la Epístola als Filipencs:

« ¹⁵Alguns, és cert, prediquen el Crist fins per enveja i rivalitat, però d'altres també amb bona voluntat; ¹⁶aquests ho fan enduts per la caritat, sabent que sóc destinat a defensar l'evangeli, ¹⁷mentre que els altres anuncien el Crist per rivalitat, no pas amb intenció pura, imaginant-se que afegeixen afliccions a les meves cadenes, ¹⁸però, què hi fa? Després de tot, sia per un motiu fingit, sia de debò, ja que el Crist és anunciat, me n'alegro i me n'alegraré sempre <...>[3] »
— Filipencs 1, 15-18

o Fets dels Apòstols:

« ⁵Felip va baixar a la província de la Samaria, i els predicava el Messies.[4] »
— Fets 8, 5


Es tracta d'un gènere literari bíblic que actualment és representat com l'anunci d'una bona notícia. Aquest mot s'aplica a la proclamació dels cristians que s'inicia poc després de la mort de Jesús de Natzaret.

A les Escriptures[modifica]

Els que s'han dedicat a la recerca del Jesús històric consideren kerigma tota la doctrina que apareix després de la mort de Jesús de Natzaret. Inicialment s'intentà eliminar tot allò corresponent al kerigma per accedir a la figura del Jesús històric. Després de comprovar que no és possible, s'inicià un apropament al Jesús de la història pròpiament a partir d'aquest kerigma. Així doncs, segons el llibre dels Fets dels Apòstols:

« ²²«Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. ²³Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius. ²⁴Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder»[5] »
— Fets 2, 22-24
« ³⁶Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.[6] »
— Fets 2, 36

Aquests manifestacions amb l'aspecte d'acusació estan inserides, tanmateix, en l'estil i la tradició del profetisme jueu que es pot veure al llarg de l'Antic Testament. A més a més, segons la Bíblia, quan Jesús inicià el seu ministeri públic, ingressà a la sinagoga, prengué el rotlle del profeta Isaïes i llegí:

« ¹⁸L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn a la llum, a posar en llibertat els oprimits, ¹⁹a proclamar l'any de gràcia del Senyor.[7] »
— Lluc 4, 18-19

Després de llegir-ho, s'identificà a si mateix com el Messies de qui parlava el profeta als seus escrits. L'afirmació que fa Jesús en aquell moment és coneguda com el kerigma o anunci de la "bona nova" i constitueix la base de la prèdica per als seus seguidors.

Referències[modifica]

  1. La ϰ grega davant e/ē es llatinitza tradicionalment -i de retruc, també catalanitza- amb c: així, diem ceràmica i no pas *queràmica o *keràmica.
  2. τὸ κήρυγμα -ύγματος ‘el que és proclamat per un herald’. Cf. ὁ κῆρυξ κήρυκος ‘herald, missatger, emissari’.
  3. ¹⁵Τινὲς μὲν καὶ διὰ φθόνον καὶ ἔριν, τινὲς δὲ καὶ δι' εὐδοκίαν τὸν Χριστὸν κηρύσσουσιν: ¹⁶οἱ μὲν ἐξ ἀγάπης, εἰδότες ὅτι εἰς ἀπολογίαν τοῦ εὐαγγελίου κεῖμαι, ¹⁷οἱ δὲ ἐξ ἐριθείας τὸν Χριστὸν καταγγέλλουσιν, οὐχ ἁγνῶς, οἰόμενοι θλῖψιν ἐγείρειν τοῖς δεσμοῖς μου. ¹⁸τί γάρ; πλὴν ὅτι παντὶ τρόπῳ, εἴτε προφάσει εἴτε ἀληθείᾳ, Χριστὸς καταγγέλλεται, καὶ ἐν τούτῳ χαίρω: ἀλλὰ καὶ χαρήσομαι<...>
  4. ⁵Φίλιππος δὲ κατελθὼν εἰς [τὴν] πόλιν τῆς Σαμαρείας ἐκήρυσσεν αὐτοῖς τὸν Χριστόν.
  5. ²²«Ἄνδρες Ἰσραηλῖται, ἀκούσατε τοὺς λόγους τούτους: Ἰησοῦν τὸν Ναζωραῖον, ἄνδρα ἀποδεδειγμένον ἀπὸ τοῦ θεοῦ εἰς ὑμᾶς δυνάμεσι καὶ τέρασι καὶ σημείοις οἷς ἐποίησεν δι' αὐτοῦ ὁ θεὸς ἐν μέσῳ ὑμῶν, καθὼς αὐτοὶ οἴδατε, ²³τοῦτον τῇ ὡρισμένῃ βουλῇ καὶ προγνώσει τοῦ θεοῦ ἔκδοτον διὰ χειρὸς ἀνόμων προσπήξαντες ἀνείλατε, ²⁴ὃν ὁ θεὸς ἀνέστησεν λύσας τὰς ὠδῖνας τοῦ θανάτου, καθότι οὐκ ἦν δυνατὸν κρατεῖσθαι αὐτὸν ὑπ' αὐτοῦ».
  6. «³⁶ἀσφαλῶς οὖν γινωσκέτω πᾶς οἶκος Ἰσραὴλ ὅτι καὶ κύριον αὐτὸν καὶ Χριστὸν ἐποίησεν ὁ θεός, τοῦτον τὸν Ἰησοῦν ὃν ὑμεῖς ἐσταυρώσατε»
  7. ¹⁸Πνεῦμα κυρίου ἐπ' ἐμέ, οὗ εἵνεκεν ἔχρισέν με εὐαγγελίσασθαι πτωχοῖς, ἀπέσταλκέν με κηρύξαι αἰχμαλώτοις ἄφεσιν καὶ τυφλοῖς ἀνάβλεψιν, ἀποστεῖλαι τεθραυσμένους ἐν ἀφέσει, ¹⁹κηρύξαι ἐνιαυτὸν κυρίου δεκτόν.