Khanat de Mongòlia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Aquest article parla de la nació que es va independitzar de l'Imperi Qing el 1911. Per a l'antic imperi mongol, vegeu Imperi Mongol.

Богд хаант Монгол улс
Khanat de Mongòlia
Flag of the Qing Dynasty (1889-1912).svg
1911 – 1924 Flag of the People's Republic of Mongolia (1940-1992).svg
Flag of the Tuvan People's Republic (1933-1939).svg

de}}}

Bandera

Informació
Capital Niislel Khüree
Idioma oficial Mongol
Religió Budisme tibetà
Moneda Iuan xinès, ruble, Dòlar de Mongòlia
Població 1915 est.: 542,000[1] 
Història
Declaració d'independència de la dinastia Qing 29 de desembre de 1911
Tractat de Kyakhta 7 juny de 1915
Revocació de l'acord amb la República de la Xina 23 de novembre de 1919
Establiment del govern revolucionari popular 11 de juliol de 1921
Establiment de la República Popular 26 de novembre de 1924
Forma de govern Monarquia absoluta i teocràtica (1911-1921)[2]
Monarquia constitucional (1921-1924)
Khan
 • 1911-1924: Bogd Khan
Primer Ministre de Mongòlia
 • 1912-1919: Tögs-Otxiryn Namnansüren
 • 1919-1920: Gontxigjalzangiin Badamdorj
Modifica dades a Wikidata

El khanat de Mongòlia (en mongol Богд хаант Монгол улс) va ser una monarquia establerta en l'actual Mongòlia entre 1911 i 1924, amb un interregne entre 1919 i 1920. El seu governant va ser el Buda Vivent Jebtsundamba Kutuktu VIII, conegut també com a Bogd Khan, que va rebre el títol de khan. També aquesta nació va ser coneguda com el khanat de Bogd Khan .

Història[modifica | modifica el codi]

En arribar el segle xx, el colonialisme protagonitzat per les potències occidentals en Àsia Oriental havien debilitat seriosament la influència de la dinastia Qing. El descontentament del poble mongol i del clergat lamaista amb l'abandonament de les autoritats imperials xineses en la Mongòlia Exterior havia generat un creixent suport a una declaració d'independència. Amb la Revolució de Xinhai a l'octubre de 1911, els nobles de la Mongòlia Exterior van prendre la decisió d'autodeterminar-se i no ser dependents tant de l'Imperi Qing com de l'Imperi Rus, que tenia intencions d'exercir la seva esfera d'influència a la regió.

El desembre de 1911, la màxima autoritat de la regió, el Buda Vivent Jebtsundamba Kutuktu VIII es va proclamar emperador (khan) de la nova nació, que seria una monarquia absoluta teocràtica i lamaista i va anunciar la secessió de l'Imperi Qing, prenent el nom de Bogd Khan. El 1913, Mongòlia establir una aliança i un acte de reconeixement amb el Tibet, que també va declarar la seva independència de l'Imperi Qing a través d'un tractat.

Entre els principals objectius que cercava inicialment el khanat de Mongòlia es trobaven el reconeixement internacional i la unificació del khanat amb la regió de Mongòlia Interior, que encara pertanyia a la República de la Xina. Ambdós objectius van ser impossibles, ja que les potències occidentals preferien seguir mantenint relacions comercials amb la Xina, que estava debilitada, i si es reconeixia Mongòlia, això causaria la fi d'aquestes relacions. Igualment, la República de la Xina no va voler reconèixer la independència de les regions secessionistes de Mongòlia Exterior i Tibet i les va considerar com a parts íntegres del seu territori.

Amb el Tractat de Khalkha de 1915, la República de la Xina li reconeix certa "autonomia" a Mongòlia Exterior, però, no es va ratificar la unió de Mongòlia Exterior i Interior, atès que s'adduïa que a Mongòlia Interior hi havia una gran població de l'ètnia han i que es podrien produir disputes ètniques entre ambdues ètnies (han i mongol).

Amb l'esclat de la Revolució Russa el 1917 i la caiguda de l'Imperi rus, la República de la Xina va voler enfortir la seva presència a Mongòlia, a fi i efecte d'evitar un acostament de la regió a l'esfera soviètica. El 1919 les autoritats xineses revocaren l'"autonomia" als mongols i envaïren la regió, ocupant Ulan Bator, desmantellant el khanat i posant al Bogd Khan sota arrest domiciliari. No obstant això, el 1920 durant la Guerra Civil Russa, un oficial de l'Exèrcit Blanc anomenat Roman Ungern von Sternberg va penetrar a Mongòlia, va expulsar les forces xineses i va restaurar el poder del khanat i al Bogd Khan com a monarca. No obstant això, Ungern von Sternberg va voler cogovernar Mongòlia de manera repressiva i brutal, amb l'objectiu de fundar un nou gran imperi com l'antic Imperi Mongol.

Això va generar un descontentament entre la població mongol, que va organitzar als nacionalistes i socialistes, els quals fundarien el Partit Revolucionari del Poble de Mongòlia amb la finalitat de provocar una revolució -tot imitant el moviment rus- i amb l'objectiu d'establir una nació mongola independent (amb l'ajuda de la Unió Soviètica). L'Exèrcit Roig juntament amb l'exèrcit de la República de l'Extrem Orient es van unir als mongols i van aconseguir expulsar Ungern i les forces de l'Exèrcit Blanc. El juliol de 1921 el Bogd Khan va acceptar establir una monarquia constitucional amb un govern dominat pel Partit del Poble Mongol i amb un reconeixement internacional per part de la Unió Soviètica, que a partir d'aleshores gaudiria d'una influència important.

La monarquia va acabar el 1924 amb la mort del Bogd Khan i els comunistes van declarar que no existia una novena reencarnació de Jebtsundamba Kutuktu. Posteriorment la nació va ser convertida en la República Popular de Mongòlia i es va tornar en un estat satèl·lit de la Unió Soviètica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Майский И. М. Монголия накануне революции. — М., Восточная литература, 1959
  2. Timothy Michael May, Culture and customs of Mongolia, Greenwood Press, 2008, p. 22

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khanat de Mongòlia Modifica l'enllaç a Wikidata