Kinoïta

Kinoïta
Fórmula química	Ca₂Cu₂(H₂O)₂[Si₃O10]
Epònim	Eusebio Francisco Kino
Localitat tipus	Monts Santa Rita, Comtat de Pima, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BH.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BH.10
Dana	57.1.2.1
Heys	14.2.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,99Å; b = 12,88Å; c = 5,65Å; β = 96,18°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	blau profund transparent
Exfoliació	molt bona - excel·lent {010}, distingible {001} i {100}
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	3,13 a 3,19 g/cm³ (mesurada); 3,193 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,638 nβ = 1,665 nγ = 1,676
Birefringència	δ = 0,038
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 68°, calculat: 64°
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1969-037
Any d'aprovació	1969
Símbol	Kin
Referències

La kinoïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom pel missioner jesuïta italià Eusebio Francisco Kino (1645-1711), pioner de la frontera Sonora-Arizona-Califòrnia.

Característiques

La kinoïta és un silicat de fórmula química Ca₂Cu₂(H₂O)₂[Si₃O₁₀]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1969. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kinoïta pertany a «09.BH - Sorosilicats amb anions Si₃O₁₀, Si₄O₁₁, etc.; cations en coordinació tetraèdrica [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: aminoffita, akatoreïta i fencooperita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta als monts Santa Rita, al comtat de Pima (Arizona, Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets propers del mateix estat d'Arizona, així com dels estats de Michigan, Minnesota i Utah. A fora dels Estats Units només ha estat descrita a la mina Fuka, a la ciutat de Takahashi (Okayama, Japó).