Koçi Xoxe

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKoçi Xoxe
Biografia
Naixement 1r maig 1911
Unitat perifèrica de Flórina
Mort 11 juny 1949 (38 anys)
Tirana
Causa de mort Penjament
Grup ètnic Albanesos
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Polític i soldat
Partit Partit del Treball d'Albània
Rang militar general
Modifica les dades a Wikidata

Koçi Xoxe (pronunciat: ˈkɔtʃi ˈdzɔdzɛ) (Negovan, 1 de maig de 1911 - Tirana, 11 de juny de 1949) fou un polític comunista albanès.

Vida[modifica]

Xoxe va néixer l'1 de maig de 1911 a Negovan, prop de Florina a Grècia, part aleshores del vilayet de Manastir de l'Imperi otomà.[1] Negovan (actualment: Flampouro/Φλάμπουρο) té una població de majoria ortodoxa albanesa, que s'identifica amb l'Església Ortodoxa de Constantinoble d'orientació grega, així com una minoria de vlacs.[2] D'acord amb algunes fonts, Xoxe era d'ètnia macedoni[3][4] i segons d'altres, d'ètnia búlgara[5]de la Macedònia egea i inicialment va exercir de llauner.

El 1941 formà part del Politburó del Partit Comunista d'Albània amb Enver Hoxha i Mehmet Shehu. També Fou un dels caps militars de la resistència antifeixista contra els nazis. Partidari de Tito, fou ministre d'interior del 1946 al 1948, i defensarà la coordinació completa de les economies albanesa i iugoslava, i va elaborar un Pla Quinquennal d'explotació agrícola i minaire, feta a Iugoslàvia a canvi de béns manufacturats. Però el 1948 Iugoslàvia fou expulsada de la Kominform, cosa que aprofitarà Hoxha per purgar-lo i executar-lo.

Referències[modifica]

  1. United States Congressional serial set (en anglès). US Government Printing Office, 1948, p. 2. 
  2. Aarbakke, Vemund (2015). "The Influence of the Orthodox Church on the Christian Albanians’ national orientation in the Period Before 1912". Albanohellenica. 6: 3. "In the period before the Balkan Wars the Christian Albanians in Florina, Bitola and Thessaloniki recognized the Greek church authorities and attended Greek schools."; pp. 4-5. "Kǔnchov has the following to say about their situation: In Ano and Kato Kotori they were Christian Albanians mixed with Bulgarians and liable to be assimilated to the latter. In Bel Kamen and Negovan they were Christian Albanians and some Vlachs. These two villages had relocated from the Konitsa kaza in Ipirus. They came to Bel Kamen around 1840 and to Negovan around 1860… The village Negovan, on the other hand, withstood Bulgarian pressures to participate in preparations for the Ilinden uprising in 1903. Greek diplomats felt the village was relatively safe from the Bulgarians, but had greater apprehension of the Romanian propaganda (Δραγούμης 2000, 78, 180, 372). The villages Belkamen, Negovan and Lehovo became heavily involved on the Greek side in the Macedonian Struggle."; p. 5. "In the wake of the Young Turk revolution a new self-assertion could be traced among the Christian Albanians and the Greek clergy struggled to contain the nationalist Albanians in Korçë and Bitola (Bridge 1976, 401-2). This condition also extended into the kaza of Florina. Albanian and Vlach nationalists also challenged the Greek supremacy in the villages Bel Kamen, Negovan and Lehovo. In the village Negovan the Albanians were able to secure the use of the Patriarchist church by force (Bridge 1976, 418-9, 451-2)."
  3. Balevski, Milčo. Albanija po Enver Hodža (en macedoni). Skopje, Macedònia: Makedonska kniga, 1987. 
  4. Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania (en anglès), 2010, p. 420. 
  5. Мете, Серж. „История на албанците" (Serge Métais, "Histoire des Albanais"), С., Рива, 2007, стр. 286